PALACIO DE ALARCÓN

PALACIO DE ALARCÓN

El palau és considerat l'edifici civil, no públic, més monumental de Xàtiva, tot i estar datat al segle XVIII(després de l'incendi de la ciutat el 1707), hi ha evidències de la seua existència al segle XVII, quan era residència de la família Cabanilles, comtes del Casal. Posteriorment va pertànyer a la família de Pedro Guerola. El 1760 Carlos Ruiz d'Alarcón va comprar l'edifici, passant a donar-li el seu nom.
Al llarg de la història ha anat tinguent varies funcions: Seu del Govern Civil de la Provincia de Xàtiva, col·legi, sindicat, fàbrica, magatzem,...En l’actualitat serveix com a seu de l’administració de la Justícia.
La singularitat d'aquest palau rau en el sincretisme entre la planta (de possible influència castellana), amb l'únic pati claustral privat i els materials utilitzats en l'ornamentació, que són els típics del barroc valencià de primera meitat del segle XVIII: ceràmica, forja i fusteria.
A més, la façana principal, que dóna al carrer de Montcada, té l'eix desplaçat per enfrontar directament amb aquesta.

Està considerat BIC.