ERMITA DE SANT SEBASTIÀ

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ

A l’entrada de la població, trobem un dels edificis més antics, l'ermita de Sant Sebastià del S XVI.

Alçada en 1561, va estar oberta al culte fins a principis del segle XIX i després es va abandonar i es va construir al costat d'ella un cementeri, que també va deixar de ser utilitzat. Convertida en ruïna, va estar a punt de ser enderrocada en la dècada de 1960, però afortunadament açò no va succeir i recentment ha sigut completament rehabilitada després de 15 anys en obres, i més de dos segles tancada al culte. Els treballs de rehabilitació, finançats pels feligresos i la Diputació de València, han permès recuperar pintures originals de l'ermita. Recoberta de pintura mural destaquen els esgrafiats amb motius geomètrics que es repeteixen en totes les capelles, així com les decoracions policromades en tons ocres, amb la tècnica “al tremp”. Alguns arcs de les capelles estan re-decorats amb motius de rocallas a manera de panells ceràmics molt típics en el s. XVIII.

La seua façana és rectangular, amb frontó recte que sobreix per sobre de teulada a dues aigües i coronat per una espadanya. La porta és adintellada, amb una finestra sobre ella i un panell ceràmic lateral que recorda l'estada en la població de la imatge de la Verge dels Desemparats en 2005.

L'interior és de planta rectangular, de nau única i coberta de volta de canó. Després de l'altar major, presidit per una talla del Crist, s'obri una àmplia vidriera que permet veure part del primitiu recinte, il·luminat per l' abudant llum que entra pels cristalls de la cúpula.

És el punt inicial del pelegrinatge del Jubileu que se celebra a la Font de la Figuera en l'actualitat.