LA FONT DE LA FIGUERA

LA FONT DE LA FIGUERA

El municipi de la Font de la Figuera, situat a 553 metres d'altura sobre el nivell del mar, dista de la capital uns 94 km per carretera. La població la trobem al peu del pic denominat Capurutxo. Destaquen les creacions d'espart , ceràmica i pintura que realitza l'Associació d'Ames de Casa, així com el mobiliari de rattan i vímet de la indústria del moble local , i les típiques castanyoles que amb un disseny únic i característic fabriquen alguns veïns del poble.

HISTÒRIA

L'actual població va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla otorgada a Gonçal Garcia i 40 pobladors més. En 1348 es va constituir la baronia del seu nom de què va ser titular Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent. El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tard als Mendoza, ducs de l'Infantat, els Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabasa de Perellós, marquesos de Dos Aigües. A més és el lloc de naixement del prestigiós general de la II República Vicente Rojo Lluch, comandant en cap de l'exèrcit republicà durant la guerra civil.

RECURSOS PATRIMONIALS

El museu històric-etnològic de la Font de la Figuera està situat en un celler rehabilitat de finals del segle XVIII; el celler de  Les Masseretes, allí es mostra el procés d'elaboració del vi de forma tradicional. A més, conta amb altres espais recreats on es pot visitar una vivenda tradicional documentada ja al segle XVI i una destil·leria d´inicis del S XX, propietat de la familia Maldonado-Ferri.

El retaule, de grans dimensions, va estar elaborat a l'oli en el S XVI.

Joan de Joanes està considerat com el mestre de la pintura del Renaixement. Va naixer a la localitat i hui en dia encara es pot veure la casa natalicia.

L'Ermita de Santa Bárbara està ubicada en la serra del mateix nom. Va ser construïda en el segle XVI encara que ha sigut molt modificada posteriorment i restaurada en el segle XX, trobant-se, actualment, en un perfecte estat de conservació.

S'accedix a ella per un estret camí on s’escalonen les estacions del Via Crucis. Enfront de l'ermita s'obri una esplanada circular limitada per parament amb els casalicis del Calvari.

Actualment rehabilitat i en ús, datat en 1866, construït per l'enginyer hidràulic José Zacarias Camañas.

Propietat de la Societat Musical La Lira Fontiguerense, on es realitzen actuacions musicals i teatrals.

Propietat de la Societat Musical La Lira Fontiguerense, on es realitzen actuacions musicals i teatrals.

A l’entrada de la població, trobem un dels edificis més antics, l'ermita de Sant Sebastià del S XVI.

Alçada en 1561, va estar oberta al culte fins a principis del segle XIX i després es va abandonar i es va construir al costat d'ella un cementeri, que també va deixar de ser utilitzat. Convertida en ruïna, va estar a punt de ser enderrocada en la dècada de 1960, però afortunadament açò no va succeir i recentment ha sigut completament rehabilitada després de 15 anys en obres, i més de dos segles tancada al culte. Els treballs de rehabilitació, finançats pels feligresos i la Diputació de València, han permès recuperar pintures originals de l'ermita. Recoberta de pintura mural destaquen els esgrafiats amb motius geomètrics que es repeteixen en totes les capelles, així com les decoracions policromades en tons ocres, amb la tècnica “al tremp”. Alguns arcs de les capelles estan re-decorats amb motius de rocallas a manera de panells ceràmics molt típics en el s. XVIII.

La seua façana és rectangular, amb frontó recte que sobreix per sobre de teulada a dues aigües i coronat per una espadanya. La porta és adintellada, amb una finestra sobre ella i un panell ceràmic lateral que recorda l'estada en la població de la imatge de la Verge dels Desemparats en 2005.

L'interior és de planta rectangular, de nau única i coberta de volta de canó. Després de l'altar major, presidit per una talla del Crist, s'obri una àmplia vidriera que permet veure part del primitiu recinte, il·luminat per l' abudant llum que entra pels cristalls de la cúpula.

És el punt inicial del pelegrinatge del Jubileu que se celebra a la Font de la Figuera en l'actualitat.

RECURSOS NATURALS

L’eixida es porta a terme des de l’àrea recreativa Balseta Pijirri. Aquest recorregut es caracteritza per la seua gran bellessa paisagística i la seua abundant vegetació, amb uns bonics contrastos entre la part de la solana i la de l’ombria que li donen un toc especial , així mateix trobarem en el recorregut un penya-segat en el que s’ubica la Penya Foradà i una micro-reserva amb vegetació endémica. Desviant-se pel camí de la senda trobarem la Cova Santa. La seua altitud va des de 540 m fins 900 m aproximats.

A l’igual que l’anterior ruta, aquesta inicia el seu trajecte a l’àrea recreativa de la Balseta Pijirri. Tenim que prendre el sender de la caseta de Petrelo. Uns quants quilometres més avant arribarem a un encreuament de senders, un es dirigeix al poblat ibèric de  la  Mola  de  Torró,  el  sender que baixa, es dirigeix a la Cova Santa, en la qual es pot practicar espeleologia, i el sender que es dirigeix cap a la part de l'ombria és el que finalment ens portarà fins al punt de vigilància.  Una  vegada  arribats a aquest  punt,  trobarem  una  indicació  que ens conduirà al cim del Capurutxo, des d’on tindrem unes vistes espectaculars de tota la Vall de la Costera.
Des del cim tindrem que tornar marxa enrere i tornar pel mateix trajecte pel que s´ha vingut.

Transcorre entre els termes municipals de Moixent i la Font de la Figuera. En el seu traçat, utilitza part del GR-237 i la senda local de Barranc de Vallmelos. Hi ha que destacar les impressionants parets de tall vertical que sorprenen gratament en aquest barranc.

L’eixida es realitzarà des de la pista d’atletisme de la localitat en direcció al camí fondo fins que arribem al Serrano II. Arribats a aquest punt ens dirigirem al pont de la via vella. Una vegada sobrepassat, prendrem el camí de la dreta que es dirigeix a la partida de les Cabeçoles seguint el GR 237 que ens portarà fins al Barranc de Vallmelós.
Dins del camí de Vallmelós trobarem una indicació que ens dirigirà a un xicotet naixement d’aigua conegut amb el nom de la font del Cossi.
Més endavant arribarem a un encreuament de camins, continuant el seu trajecte en direcció a una casa de camp de grans dimensions coneguda amb el nom de la Carrascosa.  Ací  el  camí  continua  fins que arribem a una gran pista forestal. Arribats aquest punt ens dirigirem cap a l’esquerra direcció a la carretera de Navalón que ens portarà fins al punt de partida.

Aquesta nova ruta que plantegem recorre un dels altres paratges més emblemàtics de la població, el barranc de les Clotxes o del Cànyoles. Com sabem, el riu Cànyoles és el principal eix vertebrador de la comarca de la Costera, encara que el l’actualitat no porta aigua. Aquesta ruta ens permet caminar per l’interior de la rambla per on passaven les aigües del principal riu de la comarca, deixant-nos unes vistes espectaculars, on es poden veure uns grans penya-segats amb molta vegetació. En ella també es té l’oportunitat d’observar part de la fauna present en el nostre territori com són les cabres salvatges i els porcs senglars, molt abundants en aquesta zona del nostre terme.

Aquesta ruta recorre el paratge dels Cabeços i la Font Santa. Aquesta ruta volem potenciar-la per a què els visitants puguen realitzar-la amb bicicleta. L’Ajuntament de La Font de la Figuera disposa de 10 bicicletes que podran ser prestades a l’oficina de turisme de forma totalment gratuïta. A més de realitzar-la amb bicicleta també es pot realitzar a peu ja que a penes presenta desnivell i el camí està en perfectes condicions.

TRADICIONS

Entre la seua àmplia varietat de plats típics, destaquen, entre altres, els seus gaspatxos, gatxamiga, putxero, coca de pimentó i tomaca, etc., com també els embotits elaborats de manera artesanal pels carnissers de la localitat.

Destaquen les creacions d'espart , ceràmica i pintura que realitza l'Associació d'Ames de Casa, així com el mobiliari de rattan i vímet de la indústria del moble local , i les típiques postisses que amb un disseny únic i característic fabriquen alguns veïns del poble.

FESTES

La Dansà de la Font de la Figuera, és una festa reconeguda recentment d’Interés Turístic Provincial,  on participen vora 120 parelles al ritme de la música i visten la indumentària típica de la población.

Les Festes Patronals son en honor a la patrona, la Mare de Déu dels Xics. Se celebren diversos actes com la Nit de les Gatxamigues, laXarlotà, la Volta a Peu, les verbenes, la processó en honor a la Mare Déu i La Gran Dansà (un dels actes més reconeguts de les festes). També destaca la solta de vaques i bous.

Amb una arrelada tradició festiva, estes festes constitueixen un espectacle de música, llum i color que no deixa indiferent a ningú. A través dels seus tres bàndols: Moro, Cristià i Contrabandista, es reviuen triomfs i derrotes, tots ells acompanyats pel peculiar fred, que convida a assaborir la gastronomia local més típica, a allotjar-se en les cases rurals i albergs que disposa la població i a escalfar-se al costat d’una bona estufa de llenya en els tradicionals “cuartelillos”.