El Genovés

El Genovés

Municipi situat a l'est de la comarca de la Costera que compta amb 2.809 habitants i que es troba a 60km de València, a uns 40km de Gandia i a 5 de Xàtiva. Te una altitud mitjana de 120m sobre el nivell del mar. La seua superfície és muntanyosa al sud del terme, ja que està situada a la falda nord de la Serra Creu (Serra Grossa), i per l'extrem nord es una vall, regada pel riu Albaida que travesa el terme de sud a nord. Els barrancs del Portixol, Such, Ferrer, García, de l'Hort i de la Creu acaben vessant les seues aigües a aquest riu. Dins del seu terme municipal es troba també la pedania d'Alboi, la qual fins a les darreries del s.XIX va ser un municipi abans d'anxionar-se a El Genovés.

HISTÒRIA

Genovés era una alquería àrab incluida als térmes de Xàtiva. Després de la conquesta del rey Jaume I, va ser donada, en 1268, al metge Baldovino i al seu germà Juan Joan o Giovanni, d'origen genovés (Gènova), passant a coneixer-se des d'aleshores com l' alqueria de Genovés (abans coneguda com l'alqueria del Xiu). El señoríu pasà al segle XIV als Sanz, fins que per matrimoni d' una filla de Guerau de Castellvert amb Francesc Fenollet pasà al patrimoni territorial d' aquesta segona familia.

En 1762 s' independizà de Xàtiva, i a principis del segle XIX es constituí en municipi.

RECURSOS PATRIMONIALS

El Museu de la Pilota, inaugurat a la fi de 2003, és un fabulós exponent de la localitat. En aquest es pot observar l'evolució històrica de l'esport de la pilota així com les diverses particularitats en la forma de colpejar amb la mà. Compta a més amb una exposició de les diferents classes de pilota utilitzades per a jugar al trinquet així com les vestimentes i guants utilitzats per a practicar aquest esport.
Te una representació del taller de l'artesà de Carcaixent, Enrique Álvarez, denominat 'racó del piloter' on es reflecteix l'elaboració manual de les pilotes utilitzades en aquest joc.

Localitzada al carrer de l’Església, es va iniciar la seua construcció en el S XVII. El seu estil arquitectònic ha patit diverses restauracions.

Els murs són de maçoneria i rajola, d'una sola nau i amb pilastres com a suports. Te arcs apuntats, i un arc triomfal. La coberta de la nau central es de bòveda apuntada i les laterals de volta de mig canó, la sagristia es adintelada. La torre està situada a la capçalera, té 3 cossos i està  construïda amb carreus .

Edifici religiós d'estil neoclàssic que data del S XIX, situat al cim d’un Puig. És una ermita d'una sola nau, amb cúpula sobre l'absis, coberta al seu torn per 4 vessants. L'accés a la mateixa s'efectua a través d'un Viacrucis on hi han xicotetes capelles reconstruïdes després de la Guerra civil.

Construcció d'estil barroc de l'any 1777. Es localitza en la CN-332 al seu pas pel municipi.

El conjunt està integrat per una font de motiu religiós amb una escultura del sant. Compta a més a més amb decoració barroca, un espai ovalat, i un banc  lateral.

Esta ruta naix de la necessitat de crear un espai que continga tot allò que estiga relacionat amb la pilota valenciana.

La ruta part de l'Ajuntament, en la plaça de la Inmaculada, en la que s'ubica un Plafó informatiu de la Ruta de la Pilota i el seu traçat.

Posteriorment seguirem als Arcs, obra de l'escultor Manuel Boix (l'Alcúdia, València) de l'any 1992 i cedida per la Direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana. L'escultura, realitzada en vidre i bronze, significa el reflex d'un jugador colpejant la pilota de Volea, està situada dins de l'Auditori Municipal.

La ruta segueix amb la visita al Monument al Pilotaire, escultura de l'artista local Diego Cháfer dedicada als jugadors del Genovés. Realitzada en material de bronze amb unes dimensions de 2 metre d'altura, està situada en la rotonda amb la mateixa denominació i el significat de la qual és homenatjar a tots els pilotaires de la població.

A continuació, visitarem l'escultura a Contra Mà, obra de l'escultor Manuel Boix (l'Alcúdia, València), amb dimensions de 7x4 metres i realitzada en bronze i marbre. El significat d'aquesta escultura, resideix en que cadascuna de les dues mans agafa una pilota de vaqueta tal com ho realitzen alguns jugadors en la treta.

A continuació, podem observar la Font Al.legórica, obra de l'artista cubà Emilio Escobar, situada en el parc de la Pilota. Simbolitza un trinquet amb la seua escala i frontó en un mur lateral, en el qual hi ha reproduccions de bronze de les mans de destacats jugadors de la pilota.

Seguidament, visitarem l'escultura El Saque, obra realitzada en bronze de l'artista valencià Ignacio Pinazo.Es una reproducció de l’original, de l’any 1914, ubicada en el Palau de Batlia, seu de la Diputació de València. Representa un pilotaire en el moment de la treta, vestit amb saragüells, faixa i mocador en el cap.

Seguirem la ruta cap a l'antic carrer La Font on consta en el número 6 del mateix, el lloc on va nàixer el mític jugador Paco Cabanes més conegut com El Genovés i considerat el millor jugador de la pilota de tots els temps. En un dels primers carrers que formaven el nucli urbà on es jugava a la pilota. Destaca la maqueta d'aquest carrer en el Museu que representa una partida del S.XIX.

Després, continuarem cap al carrer Sant Pasqual on es disputaven les partides, ja que, per les seues característiques de longitud i amplària, era la més adequada.

En aquesta ruta podem també visitar el Trinquet Municipal, pista professional per a practicar el joc, i construïda en els anys 60 del S.xx pel tio Arturo Bataller. En l'actualitat acull les partides d'aficionats i professionals, així com la pròpia escola de la pilota.

Aquesta ruta finalitza amb la visita al Museu de la Pilota. Amb aquestes instal·lacions es reconeix la importància dels seguidors d'aquest esport. El museu, inaugurat l'any 2003, es tracta d'un museu únic en el seu àmbit, on podem trobar una mostra completa d'utensilis sobre el joc com són pilotes, proteccions, cartells, fotos, vestimenta, maquetes, etc.… amb sala d'audiovisuals, secció interactiva i una xicoteta galotxeta per a fer pràctiques. Des del mateix museu es visualitza el Trinquet professional.

Escultura de l'artista local Diego Chàfer, dedicada als jugadors de Genovés, inaugurada a l'any 1992.

Escultura del famós artista Manolo Boix, de 4 metres d'altitud , dedicada al joc de la pilota. Representa dos mans agafant una pilota de vaqueta moments abans de la treta.

RECURSOS NATURALS

Als voltants de la població trobarem paisatges de singular bellesa. Per exemple, en les rodalies del llogaret o caseriu de Alboi, Les Arcaetes, un aqüeducte utilitzat per a portar aigua potable a Xàtiva, i la Font d’Alboi, envoltada per un àrea recreativa.

La senda, de xicotet recorregut, ofereix possibilitats interesantíssimes, ja que, d'una banda, discorre sota la Penya de l’Aventador, des d'on es domina l'estret llit del riu Albaida, enfront mateix de la cèlebre Cova Negra de Xàtiva. Des de la Penya Blanca es pot contemplar gran part de la comarca de la Vall d'Albaida, així com Xàtiva i el seu castell. La senda permet conèixer altres bells llocs del terme municipal del Genovés, com el Barranc del Portitxol, el Racó Tancat, l’Ombria de Benavent o la Fonteta Miralles. També es pot seguir la Senda la Creu i l'anomenada Senda Andalusa, que passa per el Barranc del Llop, l’Ombria Carbonera, el Barranc de Ferrer, el Barranc dels Bassals, el serral del Manzano, el Pou de Ridocci, la Racona i la Font d’Alboi.

Inicia el seu recorregut en la zona recreativa ubicada en la intersecció de les carreteres V-V-1084 i CV – 610 , anomenat L’Empalme. El sentit inicial del seu recorregut és d’Oest a Est, ascendix al Plà de Benavent i continua descendint en sentit Oest fins la CV-610, amb una longitud de 2,8km.Les seues principlas característiques són l’horitzontalitat dels primers 1.350 m asentats sobre la cota 270m ;i la seua amplitud.Paratges del recorregut:Emplame, Ombría de Benavent , Fonteta Miralles , Plà de Benavent i Racó Tancat.

Aquesta senda és la que més pendent té, començant amb una cota de 200m en un tram curt d’uns 500 m fins la cota de 360m , vorejant el límit del terme de Benigànim, arribant al punt més alt de 427m transcorrent per la cresta de les serres. Al final del recorregut passem  pel costat de La Penya de L’Aventador on es realitzen escalades , enfront de la Cova Negra i el riu Albaida.

S'inicia en les primeres revoltes de l’anomenat Port de Benigánim a l’altura de la cota 240m. A pocs metres del seu inici existeix una bifurcació, prenent el sentit de l’esquerra on comencen les primeres pendents que ens portaran fins el Collado del Manzano. En la segona part del seu recorregut descendiriem en sentit Est-Oest per l’anomenat Barranc del Llop.

L’inici es al final de l’Assagador i en el punt on es trova ubicat el dipòsit d’aigua que abastix la població. Esta senda, sent xicoteta en longitud (1’6 km) es caracteritza per la forta pendent fins la cota 396m, on es troba ubicada La Creu, que dóna nom al conjunt montanyós del terme. Aquesta senda i en sentit cap al Collado del Manzano, conecta amb la Senda Andalusa.Paratges del recorregut: Assagador , Serra la Creu i Collado del Manzano.

S’inicia a l’altura del Barranc del Portitxol en una bifurcació a la dreta , després de recorrer uns 1.300 m des de l’entroncament de l’Ombría de Benavent per la Senda Ampla sobre una cota de 270m. Per la mateixa cota continuarem uns 500m fins al començament d’una pendent que ens porta al mateix Barranc del Portitxol(500m) que ens deixarà en una cota de 190 m remuntarem la senda fins al Racó Tancat i descindirem pel mateix fins a la carretera CV-610.

S’inicia a uns 200 m del començament de la Senda Andalusa, en una cota de 240m. Es puja en direcció al Port de Benigánim i després fins a la cota mes alta, la Pedrera, a 412m.

Recorreguts senyalitzats que unixen Genovés amb Barxeta i amb Llocnou en els que es pot gaudir de aquesta natura.
La ruta Genovés-Aboi-La Cova Negra, comunica la part alta del municipi amb la pedanía d’Aboi i el paratge de la Cova Negra. La longitud d’esta ruta és de 3’5 km, (7 km anada i tormada)
La Ruta de la Salut  Genovés-Barxeta transcorre entre camps de Tarongers arribant quasi fins a la població de Barxeta.

FESTES

Sant Pasqual Baylón, es el patró de Genovés des del día de la seua canonització, el 15 d'Octubre de 1690.

El 17 de maig, se celebra una missa solemne pel matí. Per la vesprà-nit, una processó on participa tot el poble, disparant-se a continuació un gran castell de focs d´artifici.
Encara que el día gran siga el 17 de maig, des d´una setmana abans se celebren diferents actes  com ara: competicions esportives, festival escolar, carrera ciclista...

També La Fira Tradicional (el cap de setmana més proper al 17 de maig)que es una mostra d'oficis antics, expositors de productes locals i de la Comarca amb participació del teixit associatiu local. Començà a realitzar-se en 2007 i cada any està consolidant-se i adquirint més rellevància.

Les festes en honor al Santíssim Crist del Mont Calvari de Genovés se celebren des de l´any 1968 com en la actualitat, es a dir, amb reina, festeres i festers.

Encara que les festes s´anomenen Festes del Crist, el día dedicat al Crist del Mont Calvari és el 6 d´agost; el día 7 d´agost està dedicat a la Mare de Déu dels Dolors, i el día 8 d´agost als Sants de la Pedra Abdó i Senén.

TRADICIONS

Tenen gran varietat d' arrossos: paella amb cigrons, arròs amb fessol i naps, arròs al forn amb faves i carxofes o al forn en tanda.
Tenen també renom els embutits elaborats a les carniseries locals.
Son típiques les mandonguilles d’abadejo o dolços como la coca, la almoixàvena, el arnadí i la fabiola.

El procediment és totalment artesanal: s'enrotlla la borra fins a fer un potro o pilota, es reompli amb llana i es nuga amb fil. Finalment, es cus amb cuiro i es comprova el diàmetre i el pes. El taller també fabrica guants i didals (proteccions per al raspall).

El procés de cosir és molt queferós, cal provar tots els materials i comprovar que la pilota és apta per al joc.