PARATJE NATURAL MUNICIPAL RIU BARXETA

PARATJE NATURAL MUNICIPAL RIU BARXETA

Alberga valors naturals, paisatgístics i de patrimoni cultural que justifiquen la seua declaració com a Paratge Natural Municipal.

Comprén el llit del riu al seu pas pel municipi, així com els barrancs de Benavent, el de Suc, el de la Ferrera, el barranc de l' Ametler, el de l' Ullalet, el del Raboser, el del Molinet, el de la Font de la Parra, el barranc de la Lloma Redóna, el de la Lloma d' Ordinyana, el barranc de l' Escurçonera i el barranc del Llop.

El riu de Barxeta naix en el Pla de Corrals, en la serra del Buixcarró, en el límit entre els termes de Quatretonda i Simat de la Valldigna. Després de travessar el terme de Barxeta, arriba a Xàtiva, on desemboca al riu Albaida.

Dins de l'àmbit protegit es poden diferenciar dos grans sectors:

- el propi llit del riu de Barxeta i el tram migbaix dels seus barrancs tributaris, que discorren per una zona amb topografia suau i paisatge obert.

- el tram de capçalera dels barrancs de la Font de la Parra, l' Ametler i del Suc, que comprén els contraforts nororientales de la serra de Requena, amb una topografia més accidentada.

Destaca el barranc de l'Ametler, de gran interés ambiental, sent l'únic que discorre sobre substrat calcari, amb nòduls de precipitació de calç sobre roques i elevada cobertura vegetal i alt interés ecològic i paisatgístic.

El riu de Barxeta es caracteritza per tindre un curs d'aigua permanent durant tot l'any, a l'igual que els barrancs de l' Escurçonera, de la Font de la Parra, de l' Atmeler i del Suc. L'alta qualitat del recurs hídric fa que l'estat de conservació dels ecosistemes dolçaqüícoles siga excel·lent, la qual cosa condiciona la qualitat de les comunitats vegetals que apareixen en el mateix, totes elles condicionades per la presència i proximitat a l'aigua.

El riu de Barxeta constituïx un exemple d'ecosistema ripari, en el que, junt amb la vegetació lacustre, dominada per les comunitats de canyisser-bogar (Phragmition) , jonquera (molinio-holoschoenion) , els esbarzerars (Rubo-Coriarietum myrtifoliae) i els baladrars (Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri) , estos més típics dels barrancs amb cabal estacional; destaquen les salzedes (Salicetum triandro-eleagni), que formen bosquetes de ribera, colonitzant les graves fluvials amb espècies de gran interés, com la sarja (Salix eleagnos) i el gatell (Salix atrocinerea) , algun d'ells de dimensions monumentals. Així mateix, a conseqüència de l'alt contingut en sals que presenta l'aigua, a causa del llavat dels algeps del Keuper pels que transcorre, en determinades zones podem trobar exemplars de dos espècies de tamariu (Tamarix canariensis i Tamarix africana) . Així mateix, a pesar de la intensa explotació agrícola i forestal dels marges del riu, encara queden retalls que testimonien l'esplendor dels antics boscos de ribera, concretament d'alberedes (Populetum albae) i omedes (Ulmetum minoris) . La menor pressió antròpica i la pròpia regeneració natural està permetent la recuperació d'estes formacions, evolucionant cap a una major maduresa i conservant un elevat grau de naturalitat, la qual cosa atorga a l'enclavament un gran interés.

Són nombroses les espècies de fauna que troben en el riu un lloc idoni per a desenrotllar la seua activitat vital. D'una banda, el curs d'aigua permanent permet el desenrotllament de peixos, amfibis i alguns rèptils, a més d'interessants espècies d'invertebrats.