Quesa

Quesa

Quesa és un municipi situat en la comarca de La Canal de Navarrés immers en la vall del Massís del Caroig ,a aproximadament uns 220 metres d'elevació sobre el nivell del mar . Té una extensió de 7.316 ha . Es troba a uns 80 km de València. En aquest terme municipal foren descobertes en 1972 unes importants pintures rupestres en un abric situat en la part occidental del riu 'Grande' abric anomenat 'de Voro'. Correspon al denominat art llevantí i és una manifestació de les creences dels últims caçadors-recol·lectors de fa 10.000 anys. Són d'una gran importància, ja que estan declarades des de 1998 Patrimoni Mundial per la Unesco.

HISTÒRIA

Foren els àrabs ,els fundadors de l'assentament de Quesa tal com actualment la coneguem i els que li donaren el nom de 'Queixen' (que significa 'assotada pels vents de ponent') a causa de la seua ubicació. Després de la conquesta ,en 1248 ,passà al domini del  Rei En Jaume I, denominant-se Quesa .

La seua primera propietària va ser María Boy i de Calatayud . No es troben ressenyes històriques anteriors en el repartiment que D. Jaume fa de terres, castells i viles en el moment de la conquesta de Xàtiva , possiblement pel fet que encara no s'havia aconseguit la pau en la zona i posteriorment amb la derrota de El-Asrrach , van haver-hi disputes per la possessió del terme entre les corones de Castella i d'Aragó. Estes disputes acaben amb la cessió de les zones d'Enguera i Aiora per part del Regne de Castella al d'Aragó en 1280. Esta cessió es produeix amb la zona ja poblada de castellans ,pel que el castellà és l'idioma natal de la comarca.

La influència àrab en Quesa és molta ,doncs, encara després de la seua annexió als regnes cristians , Quesa fou un dels últims reductes de població àrab.

L'expulsió dels moriscos deixà quasi erms camps i deshabitats en la seua pràctica totalitat la majoria dels pobles de la Canal de Navarrés. Tan Quesa com els seus veïns demanaren repoblació i esta  s'atorga en el cas de Quesa el 26 d'octubre de 1635.

En 1690 , Quesa va sofrir un dels majors cataclismes de la seua història , l'epidèmia que va assolar la zona deixà Quesa amb una família solament , moment en què començar una nova repoblació des dels pobles veïns (repoblació que hui en dia encara es commemora durant la festa de 'La Reserva')

En 1748 Quesa va sofrir un terratrémol que destrueix 56 cases , des d'eixe moment i a partir de la seua reconstrucció, Quesa ha mantes l'esperit de poble mediterrani d'orígens àrabs , sent un gran exemple de poble valencià d'interior.

RECURSOS PATRIMONIALS

Construïda pels Moriscos conversos després de la conquesta del Rei Jaume I, fou posteriorment reconstruïda en el S. XVII i dedicada a Sant Antoni Abat. Es tracta d'una planta de creu d'aproximadament 30 m en el seu braç més llarg.

El seu campanar , de més de 20 m d'altura ,domina el poble amb una teulada a quatre vessants. En 1939 es realitzà l'última reconstrucció important del temple pels desperfectes ocasionats en la guerra civil i en el seu interior podem apreciar imatges que daten d'entre 1939 i 1942 i un altar lateral conservat del segle XVIII.

La seua façana principal fou restaurada en un procés que es va iniciar a partir de 1990, tractant de mantenir l'esperit  mediterrani de la nostra cultura. En la plaça de l'Església se celebra en gener , la cremà de la foguera de Sant Antoni i l'ofrena al seu patró , Sant Antoni Abat.

La associació de campaners de Quesa manté viva la tradició de repicar i voltejar  les campanes .

L'Ermita de la Santa Cruz es troba al cim del Monte Calvario , en la part més elevada de la població de Quesa. Sols pot accedir-se a ella recorrent a peu el llarg  Vía Crucis , molt ben cuidat , jalonat per les corresponents capelletes de rajoles roges i moderna factura . En els seus voltants existeix una àrea de descans des de la que es disfruta d'unes vistes excel·lents.

Aquesta xicoteta capella va ser construïda a finals del segle XIX, en commemoració de la visita realitzada per missioners franciscans del monestir de Santo Espíritu de Gilet. El temple i els seus voltants han sofert des d'aleshores diferents modificacions , algunes en dates recents.

L'ermita és un senzill i xicotet casalici quadrat de rajoles , cobertes  per cúpula de teules campaniformes rematades amb creu de forja . En tots els seus paraments s'obrin portes de reixa metàl·lica que permeten veure al seu interior una gran creu al centre del recinte.

Situat a l'Est de l'ermita de la Cruz, el castell de Quesa s'assenta sobre un enclavament rocós , lloc estratègic des d'on es controlava el trànsit cap a les terres de l'interior remuntant el llit de l'Escalona. La seua construcció és d'origen musulmà. Les restes de muralla que encara s'observen endevinen el que en el seu moment va ser la torrassa i la torre , així com l'aljub que presideix el pati interior, esculpit en la roca, i que proveïa d'aigua als que es refugiaven en la fortalesa.

Al llarg dels segles, el castell de Quesa va anar canviant de mans en funció de qui dominava la vila. Al maig de 1.356, ja en època cristiana, Pedro de Xèrica acordava la venda dels castells de Navarrés i Quesa per 160.000 sous en moneda de reals valencians a María de Cardona, esposa d'Alfons Roger de Llúria. Arribats al segle XVII, sota la titularitat en aquest cas de Luís Castellá de Vilanova els moriscs ,rebels a complir les ordres d'expulsió de Felipe III, van presentar batalla en les muntanyes de l'interior de la Canal, cometent l'error de no defensar la plaça fortificada de Quesa. Quatre mil homes procedents dels terços del regne i de Llombardia van arribar a les portes del municipi el 14 de novembre de 1.609. En la vila tan sols van trobar quatre famílies de cristians vells, i, encara que no hi ha constància d'açò, és molt possible que les tropes de don Joan Pacheco arrasaren el castell per a evitar futures complicacions. Estudis arqueològics van documentar restes de carbó en les estratigrafies més baixes, la qual cosa demostra que el castell va patir un incendi devastador en el passat. El 23 de març de 1.748, el terratrémol que va assolar la zona va assestar l'últim cop a la fortalesa, despullant-la definitivament de vida.

Passejant hui als peus de les seues muralles, el visitant pot reconéixer entre pedres i arbustos, les restes dels pobladors del fortí. Les ceràmiques ens traslladen a èpoques pretèrites, mostren el dia a dia dels avantpassats del terme, mentre l'entorn ens ofereix el privilegi d'unes vistes que sens dubte no han desmerescut amb l'esdevenir dels segles.

En els contraforts de l'embassament d'escalona es poden trobar restes d'una pedrera de material de pòrfir . Al costat de la pedrera, i al costat del  riu, podem veure les restes de la conducció d'aigua fins a l'antiga generadora d'electricitat, aquest aqüeducte, encara conserva en la zona un pont i diverses arcades que li confereixen un atractiu inusual.

La pedrera, juntament amb els contraforts de l'embassament d'Escalona, suposen una zona recreativa i de pesca única.

En la conca del Riu Escalona és on es concentra la majoria dels conjunts amb art rupestre del Massís del Caroig, el Rio Grande és el tercer afluent de l'Escalona, en aquest es troba l'Abric del Voro , d'uns 20 m de longitud amb una altura entre 1.50 i 2 m i idèntica profunditat.

En aquest terme municipal van ser descobertes en 1972 unes importants pintures rupestres . En la zona es conserven mig centenar de pintures llevantines, d'excel·lent execució i acceptable estat de conservació, manifestació de les creences dels últims caçadors-recol·lectors de fa més de 10.000 anys. Arquers en diferents posicions, dones, cabres i cérvols es distribueixen en panells en la paret i en el sostre, a vegades associant-se entre si per a formar escenes. La de major interés correspon a quatre arquers, representats amb tot detall, fletxes i altres armes, diferents tipus de tocats……Pel seu alineament i actitud de marxa cap a la dreta, a manera de desfilada, ha sigut interpretada com una dansa ritual.

Han sigut declarades Patrimoni Mundial per la Unesco des de 1998.

RECURSOS NATURALS

És el paratge estrella del municipi, basses naturals d'aigua, envoltades de muntanyes, on els visitants troben un lloc per a desconnectar, realitzar activitats en la natura i compartir experiències. Es troba a uns 8 km del municipi.

Disposa de:

-Zona habilitada per a minusvàlids.

-Zona de Pícnic.

-Zona de jocs per a xiquets.

Quesa forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea destinada a garantir la conservació de la biodiversitat. El  municipi ha sigut declarat per aquesta, Zona Zepa (zona d'especial protecció per a les aus) i Zona Lic (Lloc d'Importància Comunitària, llocs que alberguen tipus d'hàbitat naturals o espècies d'especial valor).

Per a evitar quilòmetres d'asfalt, l'inici se situa en un prat dins del recorregut del PR-CV 204. Per a arribar amb cotxe, em de prendre el camí asfaltat que parteix des de la redona d'eixida de Quesa en el qual hi ha un senyal que indica 'Els Charcos'. Deixem el cotxe uns metres abans de creuar el riu.
Caminem uns metres per asfalt. Abans del riu prenem un camí a l'esquerra. No caminarem molta estona per la pista ja perquè prendrem una  senda pel costat del riu.
Després de tornar a travessar el riu sobre unes pedres arribem al toll de la Horteta. Enllacem amb el PR-CV 203 .
La senda passa sobre Los Charcos i per la cova Carbó, un abric natural . En arribar a l'altura del riu emprenem el retorn. Es pot passar per darrere de la cascada .
Fins als voltants dels Tolls es pot arribar amb cotxe. Passat el primer charco ens trobem amb el xicotet charco de la Cacerola, amb tobogans naturals i finalment el charco de las Fuentes , al peu del qual  hi ha una font.
És una ruta senzilla i posseeix bons trams de sendes clares i pinades per a cobrir-les.

Eixim de Quesa amb cotxe i aparquem en la zona dels Charcos, on iniciem la visita passant primer pel charco de la Horteta i les seues dues cascades. Passem per la zona antiga d'acampada i entrem en el recorregut dels Charcos. Ja en el charco del Chorro, prenem la pujada marcada amb indicadors, que hi ha poc abans d'arribar al charco , tal com arribem a la dreta. La veritat és que una vegada dalt, en la zona des d'on cau el doll d'aigua l'única cosa que hem de fer és seguir el llit del riu cap amunt. Com a referència per a donar-vos seguretat, davant qualsevol dubte seguirem el llit durant tot el trajecte fins a iniciar la pujada al jaciment rupestre de l'Abric del Voro.

Durant més o menys 1,5 km no trobarem marques de PR però després si les anirem veient en el sòl, les pedres o els arbres. En un determinat tram no es veuen, potser esborrades pel pas de l'aigua, encara que podem trobar algunes xicotetes referències com muntonets de pedres (cal prestar atenció). Aquests muntonets ens indiquen per on creuar el riu, per on passar, o de vegades tancar algun tram d'entrada fent caminet per a indicar-nos que no és per allí. La suma de les indicacions pintades GROC I BLANC, les creades amb pedres , seguir el llit del riu amb la referència d'aquest track no vos pot portar a error.

Creuem el riu en infinitat d'ocasions. Arribats al punt indicat amb cartell, iniciem una curta però intensa pujada fins a aconseguir el jaciment rupestre de l'Abric del Voro.

És bastant complicat veure les pintures si no s'ha estat mai. Les figures estan pintades en la paret interior, al fons i estan en un xicotet espai no major de mig metre. Les 4 figures són xicotetes, per la qual cosa és una miqueta difícil veure-les, encara que una vegada localitzades es poden distingir a la perfecció.

Després de visitar la zona seguim pujant fins a arribar a  una pista forestal més cap a dalt, per la qual anirem ascendint fins a arribar a la zona alta de les muntanyes. Passarem pel costat de la Sima de la Higuera, en el Collado del Llop i després en un encreuament mes avance, en el Collado del Lobo anirem per la dreta per a passar prop de les ruïnes de Casa Eliseo en La Cubilla i més avant altres ruïnes que ens quedaran a l'esquerra.

Creuem per la zona de la Ceja del Planil i seguint el track anem a parar a l'encreuament que dóna accés a la zona dels charcos, des d'on baixem fins al punt d'inici del recorregut.

La volta pot fer-se pel mateix camí que l'anada si es desitja, encara que el pas constant pel jaç del riu cansa molt els peus. Per contra, la volta per pista és més ràpida encara que menys entretinguda.

FESTES

La vespra es fa una gran foguera en honor al Sant Patró de l'Esglèsia de Quesa i al dia següent es reparteix el pa beneit i es beneix als animals.

La Reserva és una festa declarada d'interés turístic local en la Comunitat Valenciana des de 2012 , és sense dubte la festa més tradicional . Té el seu origen en 1695 , cinc anys abans una epidèmia va assolar el poble deixant amb vida sols a la Familia García , esta familia donava recer i menjar a tots aquells que acudiren al poble per a repoblar-lo . En commemoració a aquesta familia i a la repoblació del poble es celebra aquesta festa . En l'actualitat , i per a recordar-ho , hi ha una recreació de la Reserva amb un teatre per un grup amateur de Quesa anomenat 'Sin Tablas'  en el que participen al voltant de 50 actors locals . Es fa una romeria a Bicorp , una fira medieval i la Cena del Conde en la que es recorda aquella època . Es donen plats de paella i panets a tots els visitants .

Les festes Patronals són en honor al Santíssim Cristo de la Salud, la Virgen del Rosario ,la Divina Aurora i la Santa Cruz , amb processons , revetles, competicions esportives , cercaviles i desfilada de moros i cristians.

TRADICIONS

Són menjars típics la carn a la brasa , el gaspatxo manxec , las gachas , el guisote fet amb penques , creïlles i porc i les coques al forn amb embotit .

Són dolços típics els rollicos d'anís , els pastissets de moniato  , els rossegons , el braç de gitano  i el pa beneit que es fa per Sant Antoni.