Enguera

Enguera

La vila d'Enguera, capital de la comarca de la Canal de Navarrés, compta amb 5.083 habitants. Té una extensió de 241'75 km2 i dista a la capital 70,3 km. Està situada en el sud-oest de la Província de València, enclavada en el Massís del Caroig, a 320 metres d'altitud, es caracteritza per la seua naturalesa, història, cultura i tradició. Els seus pilars bàsics són l'agricultura i en menor grau la indústria i els serveis. En els últims anys els cultius agrícoles, en especial l'oliva, han adquirit més importància. Si parlem de diversitat geogràfica, la Serra d'Enguera, té entre les obres de la naturalesa un lloc indubtablement destacat. La Serra d'Enguera amb una extensió de 24.025 hectàrees , està dividida en quatre zones: La Redona, Els Alts, Navalón i La Matea.

HISTÒRIA

L'aparició d'uns sílex atípics en el Pla de Jesús i l'existència de vestigis arqueològics, són els elements indicadors de la més antiga ocupació del terme d'Enguera per humans des del Mesolític (8000-5000 aC.) .
De l'Eneolític final, o dels inicis de l'Edat del Bronze (1600 aC.), són els objectes i restes humanes trobades en la Cova de la Carrasquilla i en jaciments com el Castillarejo i la Penya del Tossal.
De l'Edat de Ferro, data el poblat del Cerro de Lucena, que reflecteix les característiques estructures d'hàbitat dels ibers, així com nombrosos utensilis i elements referencials d'esta cultura (fíbules, pedres de molí i gots ceràmics) .
A partir de l'època romana de l'emperador August (segle I aC.) la població  va anar dispersant-se per les terres més planes del municipi .

Durant el període de dominació islàmica, la vila va tindre un moment d'efímera esplendor i va ser convertida en cap d'un Iqlim, ja que el castell d'Enguera ocupava una posició clau dins del dispositiu estratègic-militar de la zona. Destaca també la permanència d'importants vestigis d'este període, tan arqueològics (el castell d'època almoràvit) com topònims que han quedat reflectits en algunes partides i caserius de terme municipal (Albalat, Benamil, Benacancil, Benali, Benamil, etc) .
El pas de la dominació islàmica a la cristiana es va realitzar pel Tractat d'Almizra (26 de març de 1244) , amb la consegüent repoblació d'Enguera ,inicialment , amb aragonesos i  expulsant als musulmans que no van voler sotmetre's.

Durant tres segles i mig, l'Orde de Santiago va mantenir el senyoriu sobre la vila fins que Felip II en 1569, amb  els deutes  elevats que li causaven les guerres a Europa, va obtenir  del Papa Pius V, l'autorització per a vendre-la amb tots els seus vassalls.
L'esdeveniment més rellevant del segle XVIII va ser el terratrémol de 1748, que va possibilitar, (després d'aconseguir una important ajuda financera del rei Fernando VI per a pal·liar els danys), iniciar un important desenvolupament econòmic fonamentat en les indústries manufactureres de llana, que es van mantenir com la principal font de riquesa durant el segle XIX i la major part del XX.

RECURSOS PATRIMONIALS

Construïda a finals del segle XVI per ordre del Virrei, Arquebisbe i patriarca Sant Joan de Ribera. El cos central de l'església es va acabar en 1645 i, poc després, en 1661 va començar a edificar-se la torre-campanar, d'estil 'herreriano', que  va concloure en 1737.
Tant el cos central com el campanar van patir desperfectes amb el terratrémol de 1748, però ambdós van ser reparats respectivament en 1750 i 1752.
En el seu interior, podem trobar obres d'art de gran valor com:
-El Retaule de la Mare de Déu de Gràcia, taula d'estil renaixentista realitzada a finals del segle XV per Paolo de Sant Leocadio.
-La Pila Baptismal (1628)
-La Creu Processional Gòtica (principis segle XV)

Fundat en 1649 i dedicat a Sant Josep i Santa Anna és un bell temple en forma de creu llatina. La façana mostra el clàssic aspecte de les esglésies carmelites per la senzillesa de les seues línies que es tanquen en la part superior per un frontó. La creu de la part superior del frontó, l'escut de l'orde religios i la imatge de Sant Josep en la capelleta situada sobre la porta formen els elements decoratius. Al seu interior destaquen els frescos i taulellets i, de manera especial, les talles de dos lleons.

L'ermita de Sant Antoni de Pàdua, construïda en 1886, compta amb la peculiaritat de ser venerada per un gran nombre de persones.
L'ermita dedicada a Sant Cristòfol forma un complex cultural integrat per dos edificis: la capella i l'ermitori o la vivenda de l'ermità. Estos es troben units per un atri, que en l'actualitat serveix d'accés monumental al cementeri.
La capella té planta de creu llatina, capçalera plana, cor sobre l'accés i cúpula. Al seu interior hi ha un capitell decorat amb motius vegetals i dos angelets sobre una de les pilastres que suporta la cúpula.
L'ermita de Sant Rafael, situada junt amb l'actual residència d'ancians del mateix nom, va ser fundada en 1886, va ser leproseria als seus inicis i posteriorment asil sotala tutela i administració de les Germanes Mercedàries.

Ubicat a l'antic edifici de correus, construït en 1929 i rehabilitat com l'actual museu en 2007 conservant la seua façana original d'estil neoclàssic. En ell trobem:
Fons arqueològics
 S'exposen materials paleontològics i arqueològics, trobats en distints jaciments prehistòrics de la serra d'Enguera.
També trobem materials d'època ibera, la majoria trobats al jaciment arqueològic del turó de Lucena, objectes decoratius, restes ceràmiques i grans gots decorats.
La col·lecció inclou també un conjunt de gots de gres cuit del gòtic valencià trobats en la Cova Santa (Edat Mitjana cristiana).
Pinacoteca de Belles Arts
En la planta baixa de l'edifici es localitza la sala d'exposicions, conjunt pictòric creat en la dècada dels anys 60 del S.XX, en la que es poden trobar tant exposicions temporals com obres pertanyents a la Pinacoteca de Belles Arts o dels distints membres de la família Garnelo.

Ubicat en les dependències de la Casa de la Cultura 'Manuel Tolsá d'Enguera', compta actualment amb les col·leccions museogràfiques que s'expliquen a continuació:
Casa típica d’Enguera
Fidel reproducció d'una casa i una plaça típiques d'Enguera, dins de les quals es veuen representats diversos períodes cronològics que comprenen des de finals del segle XIX fins a inicis de la segona meitat del XX.
Enguera, vila industrial
És un viatge per la història del sector tèxtil enguerí, des del segle XVIII fins a l'actualitat.
Enguera i el seu passat agropecuari
Espai dedicat a arreplegar aquelles tasques agrícoles (la vinya, la mel, els cereals i l'olivera) que, a través dels segles, ha desenvolupat l'home i la dona per a aconseguir subsistir.
Arxiu de fotografia antiga
Recopilació de totes aquelles fotografies del passat: de llocs, persones i ambients socials, que d'alguna forma han contribuït a escriure la història d'Enguera.

Edificació defensiva d'origen musulmà realitzada en els segles XI i XII quedant incorporat en 1244 a la corona d'Aragó. Actualment presenta un estat de deteriorament degut a la destrucció ordenada per Pere IV en 1365 i el terratrémol de 1748.
El castell de la Comanda d'Enguera ha destacat al llarg de la seua història pel seu alt valor estratègic. Després de la reconquista i la seua donació a l'Orde de Santiago, el castell, s'integra en una xarxa de construccions semblants amb la funció principal de realitzar un control efectiu del territori i afavorir la seua defensa en cas de conflicte. Recentment ha sigut declarat Bé d'Interés Cultural.

- La Cova Dels Morts o de les Meravelles, del període del Bronze (1800 a 800 a.C)
- El Castillarejo de l'Edat de Bronze (1800 a 800 a.C)
- Jácara II, Peña del Tosal i Alt de la Víbora, de l'Edat de Bronze.
- Poblat iber de Lucena segle V-IV a.C.
- Poblat íber de Toñuna segle III-II a.C.
- El Poblat Ibèric de Lucena, considerat el descobriment més gran de  la comarca. Situat entre el segle III i la primera meitat del Segle I a.C.
- La Cova Santa, és un avenc amb gravats parietals datats en l'Edat Mitjana, que cobreixen sostre i parets. Es van trobar també ossos humans, de porc senglar i de cérvol.
- Abric del Toll La Pregunta. Abric amb pintures rupestres en què s'observen dos figures d'estil Llevantí, un cérvol i un arquer (finals del V Mil·lenni  , principis del IV a.C)

RECURSOS NATURALS

El GR-7 és una Senda de Gran Recorregut que uneix l'estret de Gibraltar amb el Peloponés. Com a senda de gran recorregut està abalisat amb senyals rojos i blancs. Es tracta de la primera senda de gran recorregut que es va senyalitzar a Espanya (es va iniciar en el 1974) . Creua la Comunitat Valenciana de nord a sud travessant les comarques de la Muntanya, la Foia de Buñol- Xiva, la Vall d'Aiora- Cofrents, la Canal de Navarrés, La Costera i la Vall d´Albaida.

El punt d'inici d'esta ruta es troba en el Pic del Caroig situat a 1126 m d'altura, discorre per la mola de Bicorp, travessa rambles com la del Riu Fraile i entra en el terme d'Enguera pel 'Collado de Alambín' , creua el Riu Gran arribant al nostre destí (el paratge del Pla de les Estaques) situat a Enguera.

El recorregut s'inicia en el Pla de les Estaques (situat en Benali) , ens dirigirem cap a Venda Boquella travessant L'Alt del Atochar, Solana de la Guarañonera, Pocico del Hinojo, Ombria Casa Mollá, Altos de Tintorero i el Calderón, Pista de la Meravellosa,  Barranco de la Hoz, per a eixir direcció Barranc Boquella cap al terme de Moixent.

Esta artèria ha sigut concebuda per al pausat coneixement de les muntanyes que componen el Massís del Caroig, a cavall sobre tres comarques, la Canal de Navarrés, la Costera i la Ribera Alta. Amb més de tres-cents quilòmetres de ruta senderista, està distribuïda en 15 etapes que connecten 23 municipis. 

Procedent del municipi de Montesa i després del seu pas pel Castell d'Enguera, l'etapa inicia el seu recorregut en l'entrada del municipi d'Enguera. Arranca un camí agrícola que ix en angle de la carretera a l'altura de la Creu de Pedra, direcció Albufera d'Anna.

L'etapa arranca des del Caseriu de Benali, iniciant els seus primers metres per la carretera CV-584, presa una desviació a la dreta en l'encreuament amb la Canal Real d'Almansa, circula per esta via fins a arribar a la Creu de Galimo, on gira a la dreta direcció Font Osca. Circula per una pista forestal àmplia que voreja la Casa de la Cebolleja prenent la direcció Serradors i Casa de la Guaixa. La senda en este punt travessa la C-322 per a ascendir als Alts de Salomó (1028 m / altitud) , a partir d'ací s'inicia un descens buscant els caserius de Foia Redona, Santich, Cases de Requena, circula junt amb la Casa Forestal de les Arenes i finalment arriba al Caseriu de Navalón, xicoteta aldea de la Serra d'Enguera, amb servicis de càmping, cases rurals, restauració i activitats d'oci. En este punt és recomanable degustar la gastronomia de la zona.

L'etapa inicia la seua marxa en la pedania de Navalón, per a prendre el camí de les Cases de Reig, ascendeix per una llarga canyada de camps de cultiu fins a la intersecció d'una carretera asfaltada que ens porta al caseriu del Corral de Blai, i una volta passat este, a la dreta deixem la Casa dels Brunales i a la seua esquerra la Chifarrea. La senda abandona el terme municipal d'Énguera per a endinsar-se en la Font de la Figuera i travessant les finques de Truenas i Torre Tallada inicia el descens cap al seu casc urbà, travessant l'autovia València – Albacete.

Junt amb la població d'Enguera, es troba el paratge natural municipal Umbría-La Plana amb 400 Ha és un exemple característic del que ens podem trobar en la resta del seu extens terme. Al llarg del recorregut podrem trobar uns quants jaciments arqueològics (poblat iber i La Penya del Tossal que correspon a l'edat de bronze). També podrem apreciar el Castell de la Comanda i contemplar la fauna i la flora característica d'esta vall.

Partim de la font de la Mota (situada a 318 metres d'altitud) en direcció a un paratge denominat Corral de la Campanilla. Una vegada ens trobem en ell podrem agafar una derivació que ens conduirà al Jaciment de l'edat de bronze  Penya del Tossal o continuar amb el nostre recorregut que ens portarà a la Umbría del Sastre. Seguirem per esta senda fins a arribar a un tallafoc pel qual realitzarem un pronunciat descens, per a arribar a la fuente Lucena per mitjà de la qual aconseguirem arribar ràpidament al Turó de Lucena. En el Turó podrem visitar el poblat iber. Una vegada finalitzada la visita descendirem en direcció al castell i cap a Enguera a travessant el Carrer Sant Antoni de Pàdua o per la calçada medieval, que ens conduirà fins al centre històric on finalitza esta senda.

Té el seu inici en el centre d'ecoturisme i formació (Teuralet) , situat en Navalón. La senda segueix direcció NE, passant prop de la font del Fangachar. A uns 150 m d'esta font la senda pren  direcció  NO per a arribar fins al llit del 'Barranco de la Hoz'. Una vegada realitzat el descens, el sender torna a prendre direcció NE. Després de recórrer una distància d'uns 900 m, podem visitar dos antics caserius; la casa de l'Almàssera i el caseriu de Benacancil. Una vegada realitzada la visita ens dirigirem fins al punt on havíem descendit prèviament al barranc de La Hoz. Seguint la senda en direcció O, passem la font de la Tejedora i si continuem caminant arribarem a la font dels Bujes. Des de la font les 'Bujes' en direcció SE, comencem a descendir per una pista forestal. Una vegada en este punt, haurem de continuar caminant fins a passar les cases del Teularet i prendre la senda en direcció NE fins a arribar al punt de partida.

Per a arribar a esta senda cal recórrer la carretera local CV-584 que uneix el municipi d'Enguera amb el caseriu de Benali. Les seues característiques morfològiques i el seu microclima convertixen este barranc en refugi ideal per a la cabra salvatge.

Itinerari: El recorregut comença en el caseriu de Benali on hauríem de dirigir-nos a la Cuesta del Atochar on podem trobar un panell informatiu amb tota la informació important sobre la ruta. Comencem a caminar per una pista forestal per on discorre la senda, a cinc minuts del punt de partida trobem un jaciment iber, anomenat El Gatillo. Podem agafar el camí de la dreta que ens conduirà al Puntal del Gatillo o podem prendre el camí de l'esquerra pel qual podrem arribar al Barranc del Gatillo, ideal per a descansar i disfrutar de la naturalesa i de l'entorn que ens envolta en este punt del recorregut. Seguirem  el camí per la solana del bar i seguidament per la solana del barranc. A continuació, pujarem direcció N, travessant un abric per a arribar a la pista forestal, la que ve de la partida Pina Fosca fins a la de Faracuat. Una vegada ens trobem en este punt, agafarem el camí de l'esquerra per a arribar a la Canyada Real d'Almansa després de caminar uns 1200 m per la Pinada. Una vegada en la part alta ens trobarem amb la Canyada real, que ve des del terme de Chella.
Continuant uns 1500m cap a l'esquerra per a arribar a l'entrada de la Casa de la Venda. Des d'esta casa ens dirigirem a la carretera de Benali on ens podrem enllaçar al GR-7. Si seguim esta ruta podrem arribar a la solana del barranc de la Carrasca, la Font de la Boga i la Cova de La Teresa. La senda acaba en un xicotet bosc de rojos i carrasques, fregant a la carretera CV-584.

Esta senda, amb un desnivell de 450 m, es descriu dins del PRV-298, considerant-se en l'actualitat com una variant d'este. Té començament en la població d'Enguera, concretament en la Font de la Mota, on està col·locat el panell informatiu d'on arranca la senda.

Itinerari: Amb un desnivell de 700 m, per a arribar al nostre punt de partida hem d'agafar la carretera local CV-584 fins a arribar al Caseriu de Benali. En este punt trobarem un panell informatiu de la senda del Barranc de la Carrasca. Una vegada començada la senda després de caminar uns 400 m, arribarem a un pal senyalitzador. Seguirem caminant a través de la senda i descendint progressivament fins a  trobar-nos en el Barranc de la Carrasca, on podrem disfrutar de l'encant del paisatge i també de la tranquil·litat que ens ofereix el lloc. Una vegada, estiguem en el barranc haurem de caminar un quilòmetre aproximadament per a arribar al paratge dels Charcos, lloc on apareix un altre panell informatiu en què ens mostra que seguim correctament la senda. Des d'este lloc, si seguim direcció al GR-7 cap a l'esquerra arribarem, fins al Abrigo del Mudo. Després d'esta parada, seguirem la senda realitzant un fort ascens fins a la Casa de Pepe Rafael, des d'esta, pel camí, apleguem a la Casa de Palop. L'últim tram del trajecte, pràcticament pla, ens conduirà, vorejant els camps de cultiu fins al panell informatiu de la senda, pròxim a la carretera d'Enguera a Benali.

Els Cucos de Enguera són elements característics del paisatge agrari Enguerino i formen part del llegat dels nostres avantpassats. Són construccions que s'alcen en les finques de secà i generalment es troben allunyades del nucli urbà.

El recorregut transcorre a través de 14 Cucos de la Serra d'Enguera donant a conéixer l'entorn en què es troben i la seua historia.

La Serra d'Enguera alberga en el seu interior diversos emplaçaments que van ser alqueries del període musulmà i que en l'actualitat conserven quasi intactes la seua primitiva morfologia, mostrant al visitant un model d'hàbitat que sintetitza i materialitza la cultura rural local.

- CASERIU DE BENALI

Es troba a 18 km d'Enguera, és un clar exponent d'una alqueria d'origen musulmà.Este caseriu disposava antigament d'una torre, la Torre de Benali, hui desapareguda i de la que només veiem part de les seus restes adossades als habitatges pròxims, que procedeixen d'època més recent .

- CASERIU DE NAVALÓN

Navalón és una pedania d'Enguera, situada en la muntanya enguerina, a l'extrem occidental del terme, punt de partida per a realitzar excursions als caserius del Puntal, Cases de Requena, Santich, Foia Redona i Corral de Blai. Este grup de cases es contempla al final del trajecte partint d'Enguera.

FESTES

El diumenge següent al 13 de juny se celebra en l'ermita del caseriu de Benali una romeria dedicat a Sant Antonio en la qual es realitza una processó en plena naturalesa a través dels camins propers.

Al gener la celebren els llauradors en honor a Sant Antonio Abad i San Isidro Labrador.
Com a actes principals destaquen la recollida de llenya en la muntanya per a conformar la foguera que es crema en la Plaça de l'Església, cercaviles, chocolatá i la popular tirá de caramels per tota la població. Tot açò atorga a aquesta festa un marcat caràcter divertit i popular.

La pedanía celebra les festes en honor als seus patrons, les festes dedicades a la Verge de Belén ajuste al 8 de maig i les celebrades l'últim cap de setmana d'agost al Crist de la Muntanya.

Es realitza entorn de l'ermita situada al final del carrer que porta el seu nom, cada 13 de juny pels seus propis veïns. Una celebració molt popular, l'acte principal de la qual és la processó en honor al sant on és habitual que les dones casaderas llancen pedres a la imatge abans de la seua arribada a l'ermita ja que se li atribueix la pintoresca tradició de concedir nuvi.
A més, durant el cap de setmana pròxim es realitzen activitats de tot tipus, com a balls, espectacles pirotècnics, concurs de Gatxamiga o animació infantil.

Són les festes més importants, se celebren en honor dels patrons de la vila, San Miguel i la Verge de Fátima, el 29 i 30 de setembre respectivament.
Estos dies es programa cada any una intensa setmana en la qual es combinen actes religiosos i profans de tot tipus i per a tots els gustos; actuacions musicals, competicions esportives, processons, concursos gastronòmics, exposicions culturals, danses enguerines, cercaviles, vaquilles, bou embolat i fira.

TRADICIONS

Els productes agrícoles són rellevants dins de l'economia local i especialment, per la seua transcendència, l'oli d'oliva que produeix la Cooperativa del Camp sota la marca El Campiñero.

A causa de la riquesa de flora de la Serra d'Énguera, la mel recol·lectada és de gran qualitat.

El vi, fruit d'una acurada elaboració pels Cellers Énguera, compta amb una àmplia gamma de vins de qualitat.