Xàtiva

Xàtiva

És un municipi de la comarca de la Costera, de la que és capital. Dista 60km de València. El seu terme municipal té una extensió de 76,5km2 i compta amb una població de 29.095 habitants. Està situat entre la conca del ríu Albaida i el seu afluent el ríu Cáñoles, en l' estratègic corredor de Montesa. Té una altitud de 120 m sobre el nivell del mar. Pedaníes: ·Torre de Lloris(143 hab.) ·Annauir(134 hab.) ·Sorió(23 hab.) ·El Realengo (finca agrícola de 30.000fanecades)

Històricament, Xàtiva fou una de les poblacions més importants del Regne de València,  Seu episcopal en l’època visigòtica, va viure una etapa d’esplendor durant la dominació musulmana. Posteriorment, després de la conquesta cristiana, va ser la segona ciutat del Regne de València elevada a la categoria de ciutat l’any 1347 i bressol de personatges d’anomenada com la família Borja, que va donar dos papes, o el pintor Josep de Ribera, l’Espagnoletto.

Fou baluard dels Àustries en la Guerra de Successió espanyola. El seu incendi ordenat per Felip V, el primer borbó elevat al tron d' Espanya, ha quedat gravat en la ciutat i en la memòria dels xativins, coneguts des de llavors amb el malnom de socarrats.

És una de las poques ciutats espanyoles que ha conservat un topónim prerromà. Els ibers la denominaren Saiti, que derivà en llatí Saitabi o Saetabis. En árab evolucionà a madīnat Šāṭibat i després al valencià Xàtiva. En 1707 Felip V cambià el nom de la ciudad per el de San Felipe.

Les corts de Càdis li restituiren el nom en 1811. Durant un temps s’utilitzà en la seua forma castellana (Jativa) però desde 1980 tornà a ser Xàtiva.

Tot el Conjunt històric artistic de la ciutat es BIC

RECURSOS PATRIMONIALS

Doble fortalesa situada en la serra del Castell, sobre Xàtiva, per la situació estratègica de la ciutat ha estat escenari i testimoni de nombrosos conflictes. Dividit en el Castell Menor i Castell Major, el primer s’assenta sobre restes íberes i romanes. Les successives cultures que han poblat aquestes terres l’han anat ampliant i fortificant. Ja va tindre protagonisme durant les campanyes d’Anníbal i en el període d’Al-Àndalus. Fou més tard important, en temps del Regne de València, en les guerres contra Castella, en les de Germanies i en la de Successió, així com presidi d’il·lustres condemnats.

 Malgrat les seues arrels íberes i romanes, la major part de les muralles i torres conservades són d’origen islàmic o gòtic. Està declarat BIC.

Coneguda popularment com La Seu, a pesar de que la ciutat no ha vist satisfeta la seua aspiració de recuperar la seu episcopal. Declarada BIC.

La seua construcció que es va iniciar a finals del segle XVI, sobre el solar de l'antiga mesquita, es va demorar més de quatre segles i encara hui es manté inacabada. La planta és de creu llatina, amb creuer molt accentuat i girola, amb l'estil i les dimensions de les grans catedrals gòtiques. El conjunt és d'influència herreriana, per la seua austeritat. Té 4 portes: 

  • La de la girola, la més antiga, es d’estil renaixentista i s’anomenaporta del mercat.
  • Dos a un costat i a l'altre del creuer són d'estil barroc, dedicades a les santes Anastasia(porta dels escalons) i Basilisa, respectivament.
  • la porta principal, d’estil neoclàsic, que no es va acabar fins al primer terç del segle XX, on figuren les estàtues en bronze dels dos papes Calixt III i Alexandre VI.'

El campanari fa 60 metres d’ altura i és del segle XIX .

L' altar major és obra de Ventura Rodríguez, un dels arquitectes més importants del neoclàsic espanyol on destaquen les columnes de marbre rosa del Buixcarró.  Alberga la imatge de La Mare de Déu de la Seu, obra de Mariano Benlliure.

Fundat com a hospital Reial per Jaume I el 1244, fusiona  la darrera arquitectura gòtica amb els primers assajos renaixentistes. Durant més de cinc segles s’ha ocupat de la salut dels xativins.

A destacar la porta dreta del conjunt, que permet l’accés a la capella gòtica, amb arc conopial envoltat de pinacles flamígers i una sèrie de magnífics àngels músics que se superposen a l’última arquivolta i acompanyen la imatge de la Verge amb el Nen.

L’Hospital va quedar molt afectat per l’incendi de 1707 i  fou reconstruït a començament del segle XVIII. Està declarat BIC.

El palau és considerat l'edifici civil, no públic, més monumental de Xàtiva, tot i estar datat al segle XVIII(després de l'incendi de la ciutat el 1707), hi ha evidències de la seua existència al segle XVII, quan era residència de la família Cabanilles, comtes del Casal. Posteriorment va pertànyer a la família de Pedro Guerola. El 1760 Carlos Ruiz d'Alarcón va comprar l'edifici, passant a donar-li el seu nom.
Al llarg de la història ha anat tinguent varies funcions: Seu del Govern Civil de la Provincia de Xàtiva, col·legi, sindicat, fàbrica, magatzem,...En l’actualitat serveix com a seu de l’administració de la Justícia.
La singularitat d'aquest palau rau en el sincretisme entre la planta (de possible influència castellana), amb l'únic pati claustral privat i els materials utilitzats en l'ornamentació, que són els típics del barroc valencià de primera meitat del segle XVIII: ceràmica, forja i fusteria.
A més, la façana principal, que dóna al carrer de Montcada, té l'eix desplaçat per enfrontar directament amb aquesta.

Està considerat BIC.

De l’antic convent fundat el segle XIII i de la seua església sols perdura la portada del segle XVI d’estil gòtic flamíger que, antigament estava daurada i policromada. En l’actualitat acull l'Arxiu Històric Municipal.

Edifici conventual d’estils gòtic i barroc construït en el segle XIV, amb posteriors reformes i ampliacions. Fundat en 1325, al morir Doña Saurina de Entença – viuda de Roger de Lauria – , qui disposà al seu testament que a les seues expenses  s’edificara en Xàtiva un monestir per a religioses clarises.
Durant el pas dels segles el monestir va patir diverses calamitats que van portar grans canvis. En 1348 va quedar quasi arruïnat durant la guerra de la Unió. Es va aconseguir recompondre però seria totalment enderrocat en 1359 a causa de la guerra dels dos Peres.  En 1369, es construeix  un nou edifici  dins dels murs de la ciutat. Així i tot, van mantindre els terrenys d'extramurs i van crear un túnel que unia a ambdós.  Després de l'incendi de la ciutat en 1707, . Les clarisses es van traslladar a València i no tornarien fins a huit anys més tard. Amb la desamortització de Mendizábal i la República, les monges van arribar a viure de l'almoina i durant la Guerra Civil el monestir va ser dinamitat i enderrocat en part. Va ser clausurat com a monestir en actiu en el 2001.' Està catalogat com  BIC.

Aquest antic convent dominic va ser construït entre els segles XIII i XIV, a instàncies del rei Jaume II, quan Xàtiva era la segona ciutat en importància del Regne de València. De fet, el convent va ser en l’època medieval un focus important de difusió cultural. Entre les seues dependències destacaven l’enorme refectori cistercenc i l’esvelta sala capitular. A partir de la Desamortització dels béns eclesiàstics, el 1837, el conjunt arquitectònic va sofrir nombroses vicissituds fins el seu enderrocament definitiu, del que només es va salvar l’església.
Ja en mans municipals, el 1982 es declara BIC. L’església d’origen gòtic de l’antic convent ha estat restaurada. Té una planta de nau única, amb sis arcs de diafragma apuntats. També pot visitar-se una reconstrucció de la sala capitular i de l’ala sur del claustre, tal i com pertanyien al conjunt conventual.

Aquesta església d’estil gòtic cistercenc fou construïda en la segona meitat del segle XIV i formava part del desaparegut convent dels franciscans. Consta d’una única nau amb set capelles laterals de creueria. Donava nom a una de les portes de la muralla, a la vora de la qual se situava. La proximitat amb els palaus de la noblesa (C/ Montcada) va fer que esdevinguera panteó de les famílies més il·lustres de la ciutat, com els Borja.
Nau principal amb arcs ogivals i coberta de fusta a dues aigües; les laterals amb voltes de creueria i contraforts interiors. En la testera trobem un retaule de Valentí Montoliu, la Verge de la llet, de l’escola morellanoaragonesa. L' edifici està catalogat com BIC.

Va pertànyer als Borja durant vàries generacions. Segons testimonis de l’època, Alexandre VI va nàixer en l’actual entresòl esquerre que hui es una casa particular.

D’estructura senzilla i funcional, consta d’una sola nau amb tres arcs diafragmàtics i un enteixinat mudèjar del que s’anomenà estil gòtic de reconquesta. Conserva tres valuosos retaules: el major, dedicat a San Pere i San Pau; el de San Miquel i San Jordi; i el dels Set Gojos y Dolors de María. 

Està considerada una esglèsia de les més antigues de la ciutat, construïda després de l’arribada de Jaume I d´ Aragó.

Roderic de Borja, futur Alexandre VI, va ser batejat al temple el 1432.
Després de l’incendi de Xàtiva, va ser sotmesa a una reforma barroca.

Al segle XX, fou declarada Monument Històric-Artístic, començant la seua restauració en la que es tractà de mostrar el carácter gòtic original de l'edifici, recuperant l’enteixinat policromat original, amb figures i escuts heràldics entre ells, del Regne de València i de la ciutat de Xàtiva   i pintures murals del segle XVI, de temàtica religiosa; encara que en la capçalera es mantingué el recubriment rococó, com a testimoni. Esta restauració va permetre també descobrir 26 criptes en el subsòl que es poden visitar.

Construït probablement al segle XIII, era la seu de l’ardiaca de la Col·legiata.

Sobre la porta noble  dovellada hi ha l’escut de Calixte III i altres dos escuts de la rama Borja-Oms, que podrien pertanyer a  Roderic o Cesar Borja. Estos emblemes heràldics han fet que tradicionalment l’edifici fora considerat un palau de la familia Borja quant en realitat era el lloc on es recaudaven les rendes de l’ardiaca, càrrec que mai obstentà  ningún membre de la familia.

És el carrer més senyorial i històricament un dels principals, amb palaus urbans, residències de la noblesa local i uns quants convents.

És una de les esglésies més antigues del Regne de València. Va ser construïda el 1265, després de la conquesta cristiana de Jaume I en estil gòtic de reconquesta.

Es troba en el lloc que va ser la ciutat romana de Saetabis i es va erigir sobre les restes de l’antiga catedral visigòtica.

Està catalogada com BIC.

Va ser construïda al segle XVIII, per encàrrec del gremi de fusters de la ciutat. Vora la porta més antiga de l’ermita, on hi ha una magnífica creu gremial gòtica, es trobava l’antiga porta de l’Aljama. Segons la tradició local, per ací va entrar Jaume I a Xàtiva el 1244.

En esta zona (costa del castell) s'ubicaria la Xàtiva d'epoca Califal.

Les restes corresponen a una casa/palau amb planta d’estil almohade i quatre àrees ben delimitades: la domèstica, la noble, la dels convidats i el pati.

Es del segle XII i està situat entre les ermites de Sant Josep i Sant Feliu.

Construcció dels segles XVII i XVIII per a emmagatzemar la neu per a la posterior distribució, provinent de les caves que posseïa la ciutat a la serra de Mariola.

Situada al terme de la Llosa de Ranes, pertanyent al municipi de Xàtiva. D’estil gòtic flamíger, fou erigida al s XV  per iniciativa d´Alfons de Borja, futur Papa Calixte III.  Ofereix panoràmiques extraordinàries de Xàtiva i el Castell.

Està catalogada com BIC.

Edificada en el segle XIV, d’estil gòtic. És un santuari religiós i punt emblemàtic en el paisatge de la comarca. La construcció fortificada està formada per una vivenda, quadres, forn i aljubs a més del temple que es de nau única amb bóveda de creueria.
El sender que pujava desde el pla ha desaparegut amb el pas del temps i el conjunt arquitectònic està abandonat i en ruïnes desde la pasada guerra. Gràcies a la presió ciudadana, agrupada en la plataforma Salvem el Puig, en 2010 començaren els treballs de rehabilitació.
Des de dalt s’ aprecien unas vistes magnífiques de la ciutat i de la comarca de la Costera.

El llenç de muralla i barbacana estan catalogats com BIC. Destaquem:

TORRE DE L'ALMETLA: És l’única torre conservada de la muralla de ponent. D’origen gòtic, com manifesta la porta dovellada, ací començava el camí de Castella que continuava per l’actual camí de la Bola.
TORRE DEL SOL: És la torre més oriental de la muralla de llevant, D’estil almohade, construïda l’any 1201. Restaurada a principis d’aquest segle.

Jaciment arqueològic en el meandre més ampli del riu Albaida, llar de l’home de Neandertal en el paleolític. La cova rep el nom pel color fosc de les parets. En l’interior s’han trobat restes humanes i pintures.

Està catalogada com BIC.

Aqüeducte, joia de l’enginyeria hidràulica de la comarca que facilitava el subministrament d’aigua a la ciutat. Es de construcció gòtica i permet salvar el camí d’Alboi en arribar al riu Albaida. Té nou arcs ogivals i dos-cents metres de longitud.

Xàtiva sempre ha sigut coneguda com la ciutat de les mil fonts. Durant tota la seua història s’han anat construint aquestes fonts, les quals s’han convertit en un emblema del patrimoni cultural de Xàtiva.  La ciutat disposa de canals d’aigua potable almenys des de l’època islàmica. En conjunt en el segle XVII hi havia més de nou-cents dolls, fet inusual per l’època que va donar fama a la ciutat. Les fonts es dividien en tres categories; les reials, monumentals i sostingudes públicament, les veïnals, mantingudes pels veïns, i les particulars, escasses i només a l’abast de les famílies més acabalades.

Fonts reials que hi perduren:
• FONT REIAL DELS VINT-I-CINC DOLLS.
• FONT REIAL DE LA TRINITAT  es la font més antiga de la ciutat i de les poques que queden a Espanya en funcionament d’aquesta época. Es d’ estil gòtic, construïda al segle XV, amb copa octogonal, i alterna els escuts de la ciutat i del Regne, que inicialment eren policromats.
• FONT REIAL DE LA PLAÇA DE ROCA.
• FONT REIAL DE SANT FRANCESC.
• FONT REIAL DEL LLEÓ.
• FONT REIAL DELS PEIXOS DE LA PLAÇA DEL TRINQUET.
• FONT DELS PEIXOS DE L’ALBEREDA.
• FONT REIAL D'ALDOMAR DE LA PLAÇA D'ALEXANDRE VI.
• FONT DE FERRAN VII.
• FONT REIAL DE LA BOLA.

S’accedeix desde la girola. Alberga els principals tresors de la Seu; una colecció important d’art sacre amb peces de pintura gòtica, com els retaules atribuits al valencià Jacomart, i destacades mostres d’ orfebrería relacionades amb la liturgia i els papes Borja.

L’edifici, construït a mitjans del segle XVIII, que va estar destinat a la instrucció i educació de xiquetes pobres,  s’ha remodelat per acollir les noves sales del Museu de Belles Arts.
Presenta portada barroca i escut heràldic del que va ser fundador de la institució educativa -l’arquebisbe Mayoral- i va mantindre la seua activitat fins les acaballes del segle passat.
Compta amb una de les col·leccions pictòriques públiques més importants de la Comunitat Valenciana, amb obres de Ribera, Goya, Vicent López, Santiago Rusiñol, Benlliure i Antoni Miró, entre molts d’altres. Exposa també destacades peces escultòriques i de picapedrer. Cal destacar l’icònic retrat de Felip V, invertit cap per avall, en venjança per haver ordenat l’incendi de Xàtiva el 1707. A més de la seua col·lecció permanent, exhibeix regularment exposicions temporals.

Canalització medieval que naix en la Font de Bellús i discorre junt al riu Albaida durant 10 km.

Catalogat com a BIC a començament del segle. Destaquen Els respiralls, que son elements verticals circulars mitjançant els quals el canal connecta amb l’exterior en els trams subterranis.

El Museu ocupa l’edifici de l’antiga llotja del forment, l’últim edifici medieval construït a Xàtiva -es va concloure el 1548- i el primer que comença a utilitzar el llenguatge renaixentista. Destaca la façana gòtica original on els tres escuts reials de la Corona d’Aragó denoten el caràcter públic de l’Almodí  i un excepcional pati renaixentista amb columnes jòniques. Així mateix ocupa l’edifici adjacent, antic Pes Reial reformat amb posterioritat per a acollir la Duana de Mercaderies i més tard el Banc d’Espanya.

Està catalogat com BIC.
L’Almodí és hui un modern espai expositiu centrat en l’arqueologia, que compta amb reproduccions de les primeres restes trobades en la Cova Negra, peces ibèriques, romanes, visigodes i musulmanes. Peça senyera de la col·lecció és la pica islàmica del segle XI.

RECURSOS NATURALS

A aquest espai trobem els origens de la ciutat actual; la població ibèrica, romana, visigoda, musulmana i cristiana. Es el solar de la antiga ciutat de Xàtiva i està catalogat com BIC.
L’any 1999 es va declarar formalment Microreserva de Flora. Compta amb una flora singular i endèmica, objecte de nombrosos estudis botànics que començà Cavanilles. Les espècies més destacables són l’orella de ratolí (Sarcocapnos Saetabensis), l’ull de perdiu (Silene Diclinis), la rogeta de penya (Saxifraga Corsica) i la boqueta de gos (Chaernorhinum Origanifolium).
EL BELLVERET (Belvedere: Bella vista) Mirador de la ciutat que tanca l’antic perímetre emmurallat. Des d’ací es pot gaudir d’unes inoblidables vistes de Xàtiva i els voltants. Des de 1992 hi ha instal·lada l’escultura Arc Daurat, de Manuel Boix, homenatge a l’esport autòcton de la pilota valenciana.

Als  voltants de Xàtiva, es troba la Cova Negra declarat Paratge Natural Municipal el 2006 i situat en l’estreta vall que recorre el riu Albaida, les seues 57 hectàrees ens revelen un espai d’alt valor ecològic i patrimonial.
FLORA  descobrim el contrast entre la vegetació de ribera i la de muntanya. Destaquen les comunitats vegetals flotants i boscos de ribera, de xops i d’oms. I en l’àrea de muntanya, la vegetació mediterrània, amb nombroses plantes aromàtiques com la pebrella,(thymus piperella) endemisme valencià.
FAUNA: té una important riquesa faunística; les aus són l’element amb major representació en la Cova Negra com l'Àguila de panxa blanca, l'agró blau, l'agró roig, el blauet, el falcó pelegrí…

La ruta te un recorregut circular, pla, molt senzill i que discorre seguint el traçat del canal d’abastiment d’aigües de Xàtiva. Comença des de la Font dels 25 Dolls i està senyalitzada completament.

FESTES

Documentada en el segle XIV i recuperada en la dècada de 1980 és una de les més antigues de la Comunitat Valenciana.

Compta amb nombroses danses i combina la part profana amb la religiosa. Però sens dubte el més característic és el personatge de la Moma, vestida de blanc i element central de la dansa, encarna la virtut, mentre que els ‘moms’, vestits de roig i negre, representen els pecats capitals. Les figures ballen al so d’una senzilla melodia interpretada amb dolçaina i tabal, simbolitzant la lluita de la virtut contra el pecat.

Altres danses destacades són les dels Gegants i els Nanos, el Paloteig (provinent de l’arcaic ball de bastons), la Magrana (element específic de les processons valencianes del Corpus), els Arquets, els Cavallets...

També hi participen personatges bíblics de l'antic testament.

Patró de Xàtiva

Sant Feliu va ser un màrtir que va viure al segle IV. Procedent del nord d’Àfrica, va predicar en terres catalanes, sofrint martiri i mort a Girona, on va arrelar el seu culte sent els mateixos gironins qui amb l’arribada del rei Jaume I El Conqueridor fins a Xàtiva van traslladar amb ells el seu culte, dedicant-li una antiga catedral visigòtica en la costa del castell, la qual va prendre aquest nom que contínua fins l’actualitat. Els llibres de les obres de construcció del castell de Xàtiva custodiats en l’Arxiu del Regne de València ens donen constància que als anys 1439 i 1440, el primer dia del mes d’agost es feia festa a la ciutat de Xàtiva.

Antigament, el sant es considerava aliat dels enamorats, per això els nuvis regalaven en aquest dia la típica mocadorà a les seues estimades.

En l’actualitat, a la nit d'abans té lloc el tradicional Festival de Bandes de Música on actuen les dues bandes simfòniques de les Societats musicals de la ciutat: La Primitiva i La Nova.Els actes religiosos que es programen en honor al sant són un Triduo a l’Església Col·legial de Santa María, La Seu, i la missa dedicada al Sant en la ermita del seu nom, mentre que els actes lúdics es concreten en un esmorzar col·lectiu a les portes de l’Església de Sant Feliu.

Per significar que aquesta festa és exclusivament local, es sol fer esment d’eixa frase, transmesa de generació en generació, que diu:

Sant Feliu, festa fins al riu,

del riu cap allà, festa no n’hi ha.

Patrona de Xàtiva.

Conmemora el Miracle del Lliri. Al 1600 una gran epidemia asolava la població, per això es decidí traurer la imatge de la Mare de Deu en processó i fer estació al Convent de Santa Clara. Alli, mentre les monges feien la seua plegària, la imatge inclinà el lliri que sostenia en la ma dreta i la pesta cesà. Des d’ aleshores se celebra la processó.

En la nit de la vespra a la festivitat es realitza en el seu honor el tradicional Concert i Ronda a la Mare de Déu de la Seu, que consisteix en una actuació musical a la Plaça de Calixte III o de la Seu oferit per una de les dues bandes locals segons torn: be La Primitiva, be La Nova, i una dansada valenciana que es duu a terme al voltant del perímetre de la plaça per finalitzar front de l’altar major amb un cant d’albaes a la nostra patrona.
L’endemà, el de la seua festivitat, la Junta d’Alets  –nóm assimilat al concepte: triats-  i les cambreres de la Mare de Déu, duen a terme un extens programa d’actes cívics i religiosos: despertà, missa cantada, processó general amb participació de tot el cabild eclesiàstic i representació de la Corporació Municipal acompanyats de Cobra i Macers en la processó que realitza el trajecte general pels carrers de volta del casc antic de la ciutat, finalitzant tot açò amb un castell de focs artificials en la mateixa façana de la Seu.

Se celebra per privilegi de Jaume I des de l’any 1250. Destaquen la fira del bestiar, motiu original de la Fira, el concurs de tir i arrossegament, present des dels anys 70 del segle passat, la nit de cant d’ albaes,que és un insòlit torneig únic al territori valencià de cant improvisat  amb bona dosi d’ingeni i sàtira que recorre els carrers i places adjacents a Sant Pere i que  pot allargar-se fins la matinada y el clàssic trofeu de motociclisme, carrera urbana, la més antiga d’estes característiques que se celebra a Espanya(desde 1952).

Està considerat el més gran d’Espanya, amb  1.600 m2 aprox. de superficie i un circuit-itinerari interior per a visitar-lo de 270 m aprox..Ha crescut any rere any des de l’any 1999.Està format per figures a mida real fetes per artistes fallers, materials reciclats, aportacions solidàries, animals vius…nombrosos elements que contribueixen a configurar una representació amb un valor singular més enllà del simbolisme religiós. 

L’ accés es gratuït.  

TRADICIONS

És una cuina típicament mediterrània en què abunden les hortalisses (com l’all tendre, en procés per aconseguir la denominació d’origen) i la fruita (com les delicioses taronges de la Costera).

 L’arròs és l’ingredient principal de molts plats típics com l’arròs al forn, l’arròs caldós, l’arròs amb fesols i naps, l’arròs blanquet, sense oblidar la paella.

Els musulmans,  han deixat empremta en els postres com L’arnadí, originari de Xàtiva,que és un dolç típic elaborat amb carabassa i ametlles i l’almoixàvena, de preparació i ingredients ben senzills: ous, farina, sucre, canyella i saïm.També curioses elaboracions com les bones taronges de Xàtiva, una recepta d'època amb formatge fresc sense sal, ous, farina i rent.