Vallés

Vallés

Vallés és un xicotet municipi de la Costera(1,24 km2) situat a l’esquerra del riu Canyoles. A 116 m d’altitud, el seu relleu quasi no presenta accidents geogràfics importants. La seua economia es basa fonamentalment en l’agricultura. Dista 5 km de Xàtiva, capital de la comarca i 58 km de València. La seua població es de 145 habitants aproximadament.

Fou en origen una alqueria islàmica. Diu la tradició, que entre 1243 i 1244, any de la conquesta de Xàtiva, Vallés va ser 'Plaça d'Armes', del rei Jaume I, és a dir, el lloc on el rei tenia acampat al seu exèrcit i des d'on formava les seues tropes abans d'escometre qualsevol atac o incursió.

Al segle XIV esdevingué senyoria Alfonsina d'una família de ciutadans xativins d'origen català: els Vallés.

El 1401 apareix documentada com “l’alqueria d’en Jacme Vallés”.

La primera referència històrica que es té de Vallés  apareix al llibre del morabatí del 1421 (espècie de cens en què es consignava el tribut o contribució, que pagava cada una de les cases que conformaven el conjunt de pobles o alqueries pertanyents a l'antic Regne de València)

Després de l’expulsió dels moriscs (1609) el lloc romandria desert almenys dos anys fins que Bernat Sanç, cavaller de Xàtiva, el reconstruí i el repoblà (16 de juliol del 1611) amb cristians vells procedents de Xàtiva.

A mitjans del segle XVIII, el senyoriu de Vallés, correspon al marquesat de Mascarell.

La constitució de Vallés en municipi independent i el seu deslligament dels Sanz, es produeix possiblement durant el segle XIX, encara que la família no es desvincularà totalment del poble.

RECURSOS PATRIMONIALS

L’església parroquial de Vallés, consagrada baix l’advocació de Sant Joan Baptista, es va acabar de construir l’any 1737, encara que probablement es va  començar a construir a mitjans del segle XVII.

Es tracta d’un edifici senzill, en la façana principal, que recau a la Plaça de la Vila, té la porta i una finestra. Sobre el frontó sobreïx una espadanya amb dues campanes que daten del 1940.

La planta és d'una sola nau, amb volta de canyó, dividida en 5 trams per arcs de mig punt, amb pilastres llises de capitell corinti i als laterals té 6 capelles.

El palau gòtic (segles XV-XVI) que es va construir com a residència dels senyors i que encara hui existeix ,està habitat pels seus actuals propietaris i correspon a l’època de Gaspar Sanz de Vallés.

Està ubicat a la plaça del Forn, la seua construcció és una mostra de l’arquitectura civil goticorenaixentista. Es tracta d’un edifici de 3 plantes, amb pati interior enjardinat, dues façanes al carrer i una al jardí. Reflexa contradiccions estilístiques, al primer cos elements renaixentistes i, al segon, gòtics.

RECURSOS NATURALS

Naix al paratge del Capurutxo (Font de la Figuera) a 900 metres d'altura i creua tota la comarca de la Costera d'oest a est rebent les aportacions de més de 25 barrancs de recorregut curt que baixen de dues grans serres : la serra de la Plana i  la serra Grossa.

El Cànyoles fa un recorregut d'uns 40 km i la seua conca ocupa 642 km². El cabal del riu és molt irregular, de règim mediterrani. A més, aquest riu abasteix d'aigua 2.373 ha d'horta a través d'un sistema de séquies i braços . Destaquen les séquies de la Llosa, de Meses i del Palmeral. Desemboca al riu Xúquer.

En la bibliografia antiga, apareix referenciat com a riu de Montesa. Travessa els termes municipals de la Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Montesa, Canals, Vallés i Xàtiva, tots a la comarca de la Costera.

GASTRONOMÍA TÍPICA DE VALLÉS

CONTACTO VALLÉS