Vallada

Vallada

Vallada s’ hi troba als peus de la Serra Grossa, sobre la que tenim les restes d’ un castell musulmà, en la vall de Montesa, que és la comunicació natural de l’ interior peninsular amb la costa mediterrània. El terme municipal de Vallada, amb 61’23 km2 , té un relleu ben divers. Al centre tenim la vall del riu Cànyoles oberta entre la Serra Grossa (muntanyes bètiques que ocupen la part sud) i la Serra d’ Énguera (a la part nord, darrer esglaó del Massís del Caroig). Amb una població de 3089 habitants, coneguts com a valladines i valladins, que parlen el valencià, Vallada ha sigut tradicionalment un centre capdavanter en l’ artesania del vímet, evolucionant a la fabricació de moble de rattan, jonc i fusta de gran qualitat, destinada en gran part als països europeus. L’ agricultura ha evolucionat des dels cultius mediterranis de secà, dels que queda una bona quantitat d’ oliveres, passant a cultius de regadiu (cítrics i caquis) que ocupen una part considerable de la vall. El turisme ha anat expandint-se, aprofitant un entorn natural ben acollidor, amb paisatges encisadors (Penyó, Saladella Llarga, Campello, riu Cànyoles, barranc de Boquella), sobre una superfície forestal de 27’93 km2, i una ampla xarxa d’ itineraris (senders locals, GR7, GR237, Via Augusta, Camí de Santiago).

HISTÒRIA

Els jaciments arqueològics són abundants al terme de Vallada, aportant una bona diversitat de restes conservades al Museu Arqueològic, des del 14.000 ac. fins al segle XV. Comencem amb el Paleolític Superior de la Cova dels Mosseguellos, els poblats de l’Edat del Bronze, la vila romana dels Horts, el castell musulmà i una densa història des de la repoblació cristiana de 1289.

RECURSOS PATRIMONIALS

Els materials arqueològics conservats representen una extensa cronologia : paleolític, eneolític, bronze ibèric, romà, medieval islàmic, medieval cristià i època moderna. La cronologia compren aproximadament des de l'any 14000 aC. fins al segle XIV-XV de la nostra era.

Edificada després del terratrémol del 1748, on durant molts mesos va estar protegit el Santíssim .

Va ser una capella improvisada, davant el temor de l'enfonsament del temple parroquial.

L'actual ermita , que substituiria a una anterior, ja documentada en el S.XVI , i enderrocada al voltant de 40 anys després d'iniciat el S.XVIII, quedaria acabada l'any 1746.

S’hi troba en un paratge encisador i emblemàtic, amb el Penyó com a fons.

Va substituir la vella capella del calvari i es va construir a mitjans del segle XIX. Està ubicada a pocs metres de l’ermita de Sant Sebastià i és el nucli de la 'Baixà' i la 'Pujà', a les Festes Patronals.

Es tracta del monument més destacat de Vallada. L’any 1564, el Mestre picapedrer Domingo de Gamieta començaria l’edificació d’este temple parroquial que, després de diverses fases de construcció, fou definitivament acabat després de l’edificació de la Capella de la Comunió, en la segona meitat del segle XVIII.

Escultura en hierro, obra de José Gonzalvo sufragada por la asociación 'Pare Presentat' e inaugurada en el año 1.980, como homenaje y reconocimiento a la vida, virtudes y fama de santidad del mercedario Padre Fray Andrés Garrido, hijo de esta villa (Vallada, 1.663 Xàtiva, 1.728)

Edifici d’època islàmica que apareix documentat en la crònica de Jaume I. L’any 1348 encara mantenia la seua funció . L’any 1339 el Rei Pere el Cerimoniós va donar ordre de què amb altres fortaleses ja abandonades fóra inutilitzat.

D' origen musulmà, amb carrers estrets i costeruts, que s' enfilen cap a la serra del Castell. La Santa Creu, amb els seus escalons i raconets, Sant Joan i la seua font antiga, Santa Rosa, Sant Gaietà amb els escalons que ens porten a la plaça de l' Església i la font de Sant Bertomeu.


A l'est de la població, destaca pels afloraments paleontològics d' invertebrats marins, indicatius de l' origen geològic d' aquest territori. Cal destacar el cim del Tossal i el Paratge de la Saladella Llarga, amb naixements d' aigua i un paisatge captivador, on niua l’àguila perdiguera.

RECURSOS NATURALS

En aquest paratge tenim l’Ermita del Crist (S.XIX), l’Ermita de Sant Sebastià (S.XVIII), la Font de l’Ermita i la Saladella (riuet d’aigua salada natural).
Amb un paisatge meravellós, és la porta d’entrada al cor de la Serra Grossa: Saladella, Penyó, Cova dels Sumidors.
La zona disposa de dos restaurants, un alberg,àrea recreativa i d’acampada, pèrgoles, paellers, serveis, piscina d’aigua salada natural, gronxadors, zones d’esplai i zona d’escalada amb vies preparades .

Desde el Corral del Rey, masía reconstruida, sube a la Sierra de Enguera y baja por el barranc dels Motlars, aprovechando el antiguo camino de Enguera.

El recorregut d’unes 2’5 hores , de dificultat baixa, entra pel barranc de Terrassos, puja a la casa la Maravillosa i baixa al punt d’entrada.

D’una altitud de 618 m, amb les Penyes de l’Àguila que estan als seus peus, el Penyó és el racó més emblemàtic de Vallada. A les seues faldes trobem un paisatge kàrstic espectacular, amb el riuet d’aigua salada natural de la Saladella i el Túnel dels Sumidors, que és la cavitat més profunda del món en terrenys d' algeps.

Corredor verd que travessa totalment la Costera, oferint paisatges espectaculars amb un ecosistema ben conservat, una mostra potent de la flora i fauna valencianes de ribera. Destaquen paratges com els Alcavins, l' Assut i la Volta.

Gran recorregut que uneix Tarifa (Andalusia) amb el Peloponés grec i creua de sud a nord tot el terme de Vallada.

Gran recorregut que uneix les serres i terres del Massís del Caroig.

Creua el paisatge més emblemàtic de Vallada ,amb vistes espectaculars. Una derivació passa pel Túnel dels Sumidors.

FESTES

 Les festes patronals es celebren del 18 al 27 d' agost, en honor a Sant Bertomeu, Verge de Gràcia i Santíssim Crist del Mont Calvari. La música, la pólvora, la gastronomia típica, el bou en corda i el bou embolat s' uneixen a les tradicionals processons religioses (la “Baixà' i la “Pujà”).

 És una festa plena de color, pólvora, música, humor i gastronomia. Destaca la cavalcada humorística dels Alardos (nit del divendres) i l’espectacularitat de l’Entrada (dissabte per la vesprada).

Veritable aparador de la nostra terra i del saber fer dels valencians d'aquesta zona , amb gastronomia, productes elaborats i de proximitat i artesania tradicional.

TRADICIONS

La gastronomia de Vallada  beu de la tradició cultural dels nostres avantpassats. Menjars rics, variats, amb ingredients naturals i saborosos, com l' arròs al forn, l' arròs caldós amb fesols i naps, la paella de conill i pollastre, el gaspatxo amb pebrella o la coca de pimentó i tomaca. Dolços casolans com la mona, la fogassa, els rotllets, els rosegons, la coca en llanda, els pastissets de moniato, el braç de gitano, les coquetes de mantega i ametla o els bunyols de carabassa, acompanyen els valladins i visitants al llarg de l' any, variant segons la festa o celebració. A destacar també la producció d’oli verge extra monovarietal, xafat en fred, i de cervesa artesanal de qualitat.
És molt recomanable, per tant, menjar o comprar productes i elaboracions típiques del poble, que podem trobar als restaurants, tendes i forns de Vallada.

Un dels encants de Vallada és el treball artesanal de les fibres vegetals, d’antiga tradició. Al segle XX, l’artesania del vímet, seguida del jonc i rattan , va convertir Vallada en el centre de producció artesanal de fibres vegetals més important de les terres valencianes. Encara és possible trobar una excel·lent cistella a algunes fàbriques valladines.