Rotglà i Corberà

Rotglà i Corberà

És un municipi de la comarca de la Costera de 6,26 km2, està situat a 115 m d'altitud i dista 7 km de Xàtiva i 54,4 km de València. Actualment té una població de 1144 habitants.

Els nuclis de Rotglà i Corberà foren en origen alqueries musulmanes. Després de la Reconquesta, estes alqueries passaren a mans de cavallers i ciutadans de la ciutat veïna de Xàtiva. Malgrat que s' han trobat jaciments romans i preromans els noms dels pobles en temps romans es desconeixen, però és possible que formaren part del conjunt de viles que envoltaven la ciutat de Saetabis (Xàtiva) sent el lli de la ciutat i les viles dels voltants d’ una qualitat inigualable en tot l’ Imperi. 

Al segle XIV. Els seus habitants serien, durant segles, xativins de dret, i els pobles serien considerats com a “carrers” de la ciutat de Xàtiva, en funció d’una legislació medieval d’origen català anomenada “el carreratge”.

Corberà figura en el morabatí de 1421 com l’ Alqueria de Valentino. La distribució musulmana dels carrers encara es pot observar als carrers estrets i places tancades. La seua economia es fonamentava en la seda del poble i els seus voltants plens d’ arbres de morera per als cucs.

El palau dels Corberà se situava fora del poble , però el terratrémol de Montesa l'enfonsà. El senyor Corveran (de qui ve el nom del poble) era un  fidel servidor de Carles I, que va lluitar en les Guerres d’ Italia al seu costat.  Nacionalista  que sempre parlava en valencià antic inclús davant del rei . Després de l’ expulsió dels moriscs , es repoblat pel senyor, Francesc Bellvís, qui atorgà carta de poblament el 12 de juliol de 1611 a 26 famílies cristianes. El poble i el seu terme jurisdiccional passaren a les mans del baró de Bèlgida.

Quant a Rotglà (anomenada antigament L´Alcúdia Blanca) cal dir que al 1.520 va patir un saqueig a mans dels agermanats de Xàtiva, com també Corberà. En 1535 s´erigí en rectoria de moriscs, es separà de Xàtiva i tenia com a annexos els llocs de Galceran Sanz, Gil Martí Loncha i Torrent de Conducís. El 1527 comptava amb 30 famílies morisques. Després de l´expulsió,  en Joan Rotglà Sanz atorgà carta de poblament a 31 pobladors cristians, el 26 de juny de 1611. El 1813 es va produir en este municipi un enfrontament armat entre soldats Napoleònics i Espanyols, en el que estos es van endur la pitjor part. 

La història d´estos dos nuclis s´estudia conjuntament perquè es fusionaren en un sol municipi en 1854. 

RECURSOS PATRIMONIALS

Església d’estil barroc amb façana i campanar que intenten ser neoclàssics. S’edificà sobre el solar de la mesquita  principal de les alqueries del regadiu de Ranes. La planta de l’església és de creu llatina, amb les naus cobertes per voltes de mig canó, articulades amb arcs faixons i  falses llunetes triangulars.

Depengué eclesiàsticament de Xàtiva fins 1684.

Fou l’ antiga església parroquial del poble de Corberà abans de la seua fusió amb Rotglà per a formar el nou municipi. 

Es tracta d’ un edifici en mamposteria barroca, del segle XVII, reconstruït al segle XIX i rehabilitat després de la Guerra Civil. 

Originariament era la capella-oratori de la casa-palau dels marquesos de Bèlgida titulars del señoríu de Corberà i estava dedicada a Sant Antoni de Padua.  

Afectada pel terratrémol de 1748, va anar deteriorant-se la capella i es tancà al culte. Els veïns decidiren rehabilitar-la reconstruint 2 parets i renovant l'espadanya (1835-1836). En 1936 fou saquejada per milicians revolucionaris i la buidaren de mobles i sants. La nova rehabilitació, no arribaria fins als anys 1958-1960.

El seu estat de conservació actual és excel·lent. És coneguda com la 'capella de la Socorreta'.

Antiga nau industrial ara reconvertida en l’ ajuntament de la localitat i serveis públics. Consta de 5 naus rectangulars. Edifici emblemàtic del municipi que fa palesa la importància del cultiu del tabac a la comarca no fa massa temps.

Aqüeducte d’época califal pel que discorre la séquia de Ranes que rega el terme sud del poble.

Antiga venda reial de la que podem observar la façana amb els arcs de les finestres i portes així com una inscripció que data de la meitat del segle XVIII.

Actualment és d'un particular.

Torrent de la Costera o d’en Fenollet està al terme de Llanera però és propietat de la parròquia de Rotglà.

És molt probable que fóra una ermita musulmana i al s. XVI es consagrara al Santíssim Crist. En un principi els musulmans s’ajuntarien ací per a celebrar un divendres a l'any, aquesta tradició evolucionà per als cristians al primer divendres de Quaresma des de temps inmemorials fins 1903 es celebrava ací el porrat de la Costera.

L’ aspecte actual és d’estil barroc classicista valencià. L’autoria de l’edifici és incerta.

Com una miniatura de l’església de Rotglà, l’ermita del Crist té planta de creu llatina, amb capçalera plana i voltes de mig canó. La cúpula, les petxines i l’altar major estan decorats.

L’exterior, restaurat a 1990, és auster i llis i no es correspon exactament amb l’original.

L'espadanya de la campana és la que hi hauria a l’església parroquial de Sant Llorenç Màrtir de Torrent (destruïda pel terratrémol de 1748).

És un dels edificis més antics de tota la comarca de la Costera. Presidia l’alqueria Nova de l’Alcúdia Blanca al s.XV. Era una magnífica fortalesa emblanquinada on el fundador de Rotglà i governador de mig Regne de València(Joan Rotlà l’Antic)tenia instal·lada la casa de la Senyoria.

Es conserven en peu 3 dels 4 murs del palau medieval: grossos i oberts només a l’exterior per alguna finestra i per espitlleres. La conservació dels murs ha permés la reconstrucció de la planta d’una torre que seria molt més alta, símbol del poder de Joan Rotlà.

És una capelleta situada al cementeri que manà construir l’alcalde Miquelet de Mas en 1898 per soterrar a la seua filla que va morir prematurament als 24 anys.

El panteó fou restaurat en 1953 per una descendent de la família.

RECURSOS NATURALS

Disposa de fonts naturals producte de xicotets manantials o  de filtracions. Estes fonts tenen poc caudal i son:

Font de la Porta

Font de Fidel

Font del Canari

Font Canya. 

Se situa al cim del turó que vigila l'entrada a la Canal de Navarrés. Disposa d'una zona recreativa condicionada amb taules. 

FESTES

Amb elaboracions gastronòmiques basades en aquesta fruita la presència de la qual  es cada vegada major en la comarca.

La Festa, que comença a consolidar-se any rere any, es desenvolupa amb un concurs gastronòmic on els participants sorprenen amb les seues elaboracions.

És la festa del titular principal i més antic de l’església dels Sants Joans de Rotglà: Sant Joan Baptista.

En honor del Crist de la Veritat i la Mare de Déu dels Socors.

Es realitzen tot tipus d’activitats: Dia dels majors (sopar de jubilats, passacarrers...)Dia dels xiquets (parc infantil, sopar de germanor, orquestra...)Dia del Santissim Crist de la Veritat (misa, mascletà, processó…) dia de les paelles...

GASTRONOMÍA TÍPICA DE ROTGLÀ I CORBERÀ

L’arròs d’estiu (judia, alubia, carne de pollo y conejo, albondigas, pimiento y tomate), l'arròs al forn d’hivern, l’arròs de carn, l’arròs rossejat, la sopa rossejada (típica del dia de Navidad)

Dulces: torta d'atmetla i carabassat, arnadí, moixàvenes, coques cristines, braç de gitano, coques de sagí, fogasses de Tot Sants, bunyols de carabassa,  i mostatxons.

Como fruta destacan les Peretes de Sant Joan y les pometes de l’agredolç.

CONTACTO DE ROTGLÀ I CORBERÁ