Novetlè

Novetlè

El municipi de Novetlè forma part de la comarca de la Costera i té una extensió d’1,5 km. El terme municipal queda delimitat al nord-est pel riu Cànyoles, i al sud, per la serra Vernissa. Està situat en un terreny pla a 129 m d'altitud que dista 62 km de València. Dins del terme de Xàtiva (a 2 km) Novetlè té unes partides denominades El Merí.

HISTÒRIA

Fou una alqueria morisca centrada en els cultius agrícoles fins al 1609, any en  què tots els veïns foren obligats a abandonar el lloc. Després fou adquirida per Els Tallada senyors territorials i veïns de Xàtiva. A principis del segle XVII es van unir les dues branques familiars passant a ser barons de Manuel amb domini sobre altres llogarets de la rodalia. A finals del s. XVIII, en extingir-se la branca directa, la possessió d’estos llocs va passar als comtes de Castellar i de Carlet.
El seu topònim no correspon a cap cognom del posseïdor i es desconeix encara, hui en dia, el seu origen. En un principi es denominà “l’alqueria de mossén Tallada”. I almenys en 1543 ja apareix citat com “Novelé”.

RECURSOS PATRIMONIALS

L'església parroquial de Novetlè es troba condagrada a  la Mare de Déu del Roser i va ser erigida en 1537 dins del procés de creació de noves parròquies de moriscos . Aquesta parròquia va ser creada per Joan de Ribera que al fundar-la li va annexar el poble d’Annauir (aquestes dues poblacions no tenien església i els seus habitants anaven a sentir missa a Xàtiva)

L’ edifici té una planta de creu llatina, amb cúpula de mitja taronja al centre, 4 capelles a cada costat i altar major amb les imatges.

Construïda en 1748, i junt amb el desaparegut Palau dels Tallada, va ser seu de la jurisdicció senyorial per a la reunió del Consell Municipal, presó i magatzem de les collites corresponents als drets feudals.

Des de la definitiva desaparició dels drets senyorials en 1837, l'alqueria va perdre, les seues funcions i va passar a tindre com principal finalitat la de servir com a magatzem, encara que també va mantenir la condició de residència d'un jornaler de les terres annexes. També va albergar, almenys durant bona part del segle XX, les unitats o escoles públiques per als xiquets dels primers cursos. D'esta manera s'ha pogut mantenir com a lloc habitat o amb funcions de magatzem agrícola fins a 1965 aproximadament. 

Hui en dia, La alqueria de Tallada que ha sigut rehabilitada i convertida en casa de la vila i centre cultural , està considerada com un Bé de Rellevància Local.

El municipi comptava amb tres cases senyorials: 

El Palau dels Tallada (CASA DE SENYORIA), que va desaparéixer al segle XIX.

El Palau de Villesques, que fou assolat en l’últim terç del segle XX.

L'Alqueria de Tallada o Casa de l’hort.

L’antic llavador de la població va començar a construir-se en 1954.

Malgrat la senzilla construcció, realitzada amb materials de l’època, com la fusta, l’adob i la teula ceràmica, conserva la seua personalitat arquitectònica, que es caracteritzava pels arcs de mig punt i les rajoles ceràmiques . Aquest llavador integra una part important de la memòria històrica del poble per la seua importància en el manteniment de la comunicació i relació entre el veïnat.

Ubicat a la segona planta del centre cívic i social, el museu etnològic de Novetlè, és un projecte innovador on s’exposen diversos objectes que han estat donats o prestats per part dels veïns de la localitat. El museu compta amb un catàleg dividit en cuina, llar, roba, jardí, monedes, utensilis de mesura, objectes de despatx, eines de fusteria, maquinària animal, eines agrícoles i bens de l’ajuntament.

Cadascun dels objectes de les distintes seccions apareix restaurat i amb la seua corresponent fitxa descriptiva i fotografia perquè els visitants puguen tenir una idea de l’ época i utilitat de cada aparell.

RECURSOS NATURALS

Antic assentament de l'edat de Bronze, és un promontori d'accés dificultós que era utilitzat pels pobladors d'eixa època per a establir els seus habitatges i estar mínimament protegits.

Al cim es troben les restes d'una antiga ermita dedicada a Sant Dídac d’Alcalà.

L'ascensió, encara que un poc inclinada no és excessivament dificultosa, ja que hi ha un camí que ens porta fins al cim. Una vegada ací podrem contemplar unes vistes meravelloses; a l’esquerra Bixquert, a la dreta La Costera, més enllà la Canal de Navarrés, i si el dia està clar  podem veure fins al port d’Almansa, i  la Ribera Alta. 

Pel rodal de la penya abunden les coves :a la de l’Aranya s’han trobat restes d’un poblat de l’edat del bronze i a la del Cara-sol s’ha descobert un enterrament col·lectiu eneolític. A la falda de la serra existeixen unes mines de caolí ara abandonades.

FESTES

TRADICIONS

Els plats típics de Novetlè son: l’ arròs al forn, l’ arròs caldós i les “orelletes de Novetlè” dolç tradicional a base d’ous, sucre , farina, mel, oli i anís.

CONTACTE NOVETLÉ