Moixent

Moixent

Moixent amb una població de 4378 habitants es troba enclavat en la comarca de la Costera, entre les poblacions de Vallada i la Font de la Figuera. Se situa a 337 metres sobre el nivell del mar, i la seua posició geogràfica permet una bona comunicació per autovia i ferrocarril amb importants poblacions properes com Xàtiva, Ontinyent o Almansa, així com amb capitals com València i Madrid. A més a més, Moixent gaudeix d'un extens terme municipal (més de 150 Km2), que en part travessa el riu Cànyoles. És destacat per la seua massa forestal i vegetació, a més destaca per l'agricultura tradicional de vinyes, oliveres i altres cultius que en l'actualitat cedeixen terreny a les noves economies sostenibles (vins ecològics, masies rurals, turisme d'escalada, cicloturisme). No obstant això, la principal riquesa del municipi procedeix de les fàbriques de mobles de ratán, medul·la i bambú; de derivats de la fusta i de transformació agrícola; també del sector serveis, cada vegada més desenvolupat. La ubicació geogràfica de Moixent va ser molt rellevant en la història del municipi, ja que es va caracteritzar per la seua posició estratègica de control i defensa del territori. A més, va ser ruta de trànsit de persones i mercaderies entre la Meseta castellana i el litoral valencià, des de la Via Heràclea dels Ibers i cartaginesos, passant per la Via Augusta dels romans, la calçada islàmica i el camí reial de Xàtiva a Toledo, provocant així el pas per Moixent de distintives personalitats de la Història d'Espanya. Actualment, aquesta posició es beneficia del pas del ferrocarril de València a Madrid, l'autovia València-Albacete, o el tren d'alta velocitat (AVE).

HISTÒRIA

En temps dels ibers, prop de l'altiplà de 'les Alcusses' (la part més fèrtil i conreada del terme), va fructificar un important poblat fortificat, denominat en l'actualitat la Bastida ( 425-325 aC ). Ací van exhumar els arqueòlegs la figureta de ferro del cèlebre 'Guerrer de Moixent', una de les joies més rellevants de l'art ibèric valencià.
En temps del califat Omeia (segle X) els musulmans de l'alqueria moixentina conreaven l'horta i especialment els apartats secans de cereals de 'les Alcusses'.

En un document de la cancelleria reial, datat el 1257, figura Moixent com una localitat islàmica conquistada pocs anys enrere (en 1245) , amb la seua Torre de 'els Coloms' i el castell almohade acabat d'edificar (1172-1200). Tot estava preparat per a establir ací una vila nova de cristians, una pobla de valencians.
El 2 de desembre de l'any 1303, el senyor feudal Gonçal Garcia Mall de Liçana va atorgar la carta de poblament de Moixent i 'els Alcusses'. En ella, s'encarregava a catorze repartidors catalans i aragonesos la comesa de dividir la terra de conreu en 200 lots per 200 famílies de colons, que són els avantpassats dels actuals moixentins.
L'any 1510 van ser empadronades 139 famílies de moixentins, que eren ja 360 en 1600 (uns 1.600 habitants) , gràcies a la colonització de secans per plantar vinya, els vins de la qual s'exportaven massivament a les ciutats castellanes. Arran de l'expulsió dels moriscs (1609) , es va produir una crisi per la marxa sobtada de molts pobladors. Però la vila es va recuperar, sobretot durant els segles XVIII i XIX, i que va continuar destacant per la seua producció i mercat vinícola.

Al segle XIX, temps de terratinents del vi amb de masies i extenses heretats, Moixent va sofrir els efectes de la lluita entre carlistes i liberals, com la resta de la comarca. Posteriorment, va succeir el desastre de l'Any Deu (1910) , quan la plaga de la fil·loxera va arruïnar tota la vinya del terme i va obligar a molta gent a emigrar. No obstant això, des de mitjan segle passat, Moixent s'ha consolidat com un poble econòmicament pròsper i amb molts atractius per viure.

RECURSOS PATRIMONIALS

El Museu Històric Artístic de Moixent ofereix l'oportunitat de realitzar un viatge a través de la història de la vila de Moixent. S'inicia el recorregut per les  seues troballes més antigues, pertanyents al període Neolític (5000/3000 ac.) , fins a arribar al Renaixement (segle XVI) , passant abans per la cultura ibera, romana i musulmana.

D'especial rellevància són les troballes de la Bastida de les Alcusses, procedents del jaciment arqueològic, la necròpolis del Corral de Saus, la zona del Bosquet i la Torre Mora (Torre dels Coloms).

Se situa en la Capella de les Santes Relíquies, datada en el segle XVI. Una capella que pertany a l'antic convent de franciscans dedicat a Sant Antoni de Padua, i que es troba rehabilitada per a albergar un espai dedicat a l'il·lustre veí de Moixent, Fray Cristóbal Moreno del Camino“Pare Moreno”.

El guió de l'exposició segueix l'itinerari de la seua vida, un viatge que s'inicia en una xicoteta localitat de la Costera, Moixent, en el segle XVI i que ens portarà a conéixer l'epicentre de la cristiandat, Roma, passant per la cort espanyola i per la ciutat de València.
En primer lloc, l'exposició portarà al visitant a conéixer la trajectòria de la vida del personatge. En segon lloc, mostra el context social, polític i religiós en el qual va viure el Pare Moreno. Finalment, es fa referència a la presència del personatge en l'àmbit de la devoció popular local.

L'últim dia de les Festes Patronals, dedicat a les Venerades Santes Relíquies, és tradició, durant el transcurs de la processó, fer una parada en aquesta capella on es canten els Gojos a les Santes Relíquies i es commemora al Pare Moreno i a les relíquies consagrades de molts màrtirs cristians.

El Guerrer de Moixent, és una xicoteta figura de bronze de 7,3 cm d'altura trobada en la Bastida de les Alcusses en 1931, i que data del segle IV o V a. de C. Aquesta figura representa un genet guerrer iber pujat a un cavall.
Actualment, aquesta figura es troba sota custòdia del Museu de Prehistòria de València, i s'ha convertit en un símbol molt important del poble de Moixent.
A més, es poden trobar diverses rèpliques d'aquesta estàtua en el Parc de l'Hospital en la ciutat de València, en l'avinguda del Guerrer de Moixent en l'entrada del municipi, i en l'entrada de la Bastida de les Alcusses.

Data del segle XIV, i és d'estil gòtic. Es coneix un document de 1393, que el rei Joan d'Aragó concedeix en Tortosa al senyoriu de Moixent el “dret de cadena”, que és el cobrament d'un peatge a les persones i mercaderies que necessitaren passar el pont per a accedir a la ciutat, amb l'obligació de poder mantenir el castell, els camins, etc.

Es coneix així a l'enjardinat del carrer Pare Moreno. En aquest jardí es troba un bust commemoratiu del Pare Moreno, al qual es fa una ofrena el dia dels difunts dins de la Setmana de Festes Patronals.
A més a més, al final del jardí podem trobar la Casa Colomina, possiblement la més gran de tot el municipi, i que posseeix d'una gran façana amb un retaule de Jesús Natzaré. És propietat de la família Colomina i actualment segueix sent habitada per membres d'aquesta família.

Torre Albarrana o exterior que se situaven fora del recinte del castell, generalment unides per una muralla, o més rarament, com en aquest cas, aïllades. En aquest cas defensava tant el castell, com el camí d'accés, i probablement de l'assut

'Al llarg del temps s'ha cridat de diverses maneres. A voltes, el nom de 'Torre dels Coloms' pot resultar estrany avui entre els veïns de Moixent, on li la crida 'torre mora' o simplement 'La torre'. Segons expliquen, en el seu moment va ser utilitzat pels colombicultors, d'on ha agafat el nom.'

Església dedicada a Sant Pere Apòstol, que va ser construïda entre 1880 i 1889. És considerada un dels temples religiosos més grans de la comarca de la Costera.

En la part exterior, es pot observar una bonica façana en la qual destaca en el seu centre un rosetó envidrat d'estil neogòtic. En el seu lateral dret, posseeix una torre Campanar en agulla que conté vuit campanes i una matraca. A més, es poden observar dues esveltes cúpules de teula blava, una de grans dimensions i grans finestrals en el creuer de la nau central, i l'altra més xicoteta pertanyent a una de les capelles del temple, la del Santíssim Sacrament.

En el seu interior podem observar en primer lloc l'Altar Major situat en la nau central, el qual està presidit per la imatge de Sant Pere Apòstol, titular de la parròquia. L'Altar Major, està decorat en els seus dos laterals amb dotze grans retaules pintats a l'oli per Don Salvador Gil, que expliquen la vida de Sant Pere i del Pare Moreno. En la nau central trobem també un púlpit d'estil bizantí, així com retaules de fusta representant el Via crucis.

En la mateixa entrada de la parròquia pel lateral esquerre, trobem la Capella del Santíssim Sacrament o com la coneixen els feligresos de la parròquia com a “Capella de la Comunió”, construïda en 1917. Aquesta es troba presidida per la imatge de la Pietat de La nostra Senyora, coneguda com “La Dolorosa”, datada en 1943, i pel Santíssim Sacrament de l'Altar. És una capella bastant freqüentada atés que allí es practiquen les confessions dels feligresos.

Mirant cap al Presbiteri a mà esquerra es troba la Capella de les Santes Relíquies, presidit per un retaule de fusta del segle XVIII, procedent de l'anterior parròquia, i en el qual es troba un Relicari que conté Relíquies dels primers màrtirs de l'Església Romana. Aquestes relíquies van ser un regal del Papa Sixtus V al Pare Moreno, el qual les va portar per al Convent de Moixent en 1582 i en 1587.
A més, a mà esquerra, es pot observar un sepulcre de marbre col·locat en una gran fornícula on es troben les restes mortals del Pare Moreno.
En la part dreta, es troben els busts-reliquiaris de Santa Còrdula i Santa Úrsula, que van ser les primeres relíquies a arribar a Moixent en 1852 pel Pare Moreno, regal de l'Emperadriu Maria d'Àustria. A més estan exhibits al públic uns murals que contenen els documents de l'època, acreditatius de l'autenticitat de les relíquies.

Va ser construïda en 1899. El seu accés s’inicia des del barri de Santa Anna, on s'uneix amb un camí serpentejant en el qual es troben representades les estacions del Via crucis fins a finalitzar en la mateixa porta de l'ermita. Al seu costat, es troben les restes d'un xicotet aqüeducte d'un antic molí de farina.

En aquesta ermita se celebren eucaristies importants per al barri de Santa Anna, com són Sant Gaietà, o Santa Anna. A més, es troba la imatge del Stm Crist del Mont Calvari, el qual és portat en processó en el Via crucis i en el Sant Enterrament en la Setmana Santa. També en la processó de la Baixada del Crist una setmana abans de les Festes Patronals, i de la Pujada del Crist el penúltim dia de les Festes.

Des de dalt es poden contemplar boniques vistes de la població.

Necròpoli ibèrica descoberta en 1971, i que data entre el segle V i III a. de C. Es troba localitzada en la partida de Garamoixent, en la finca del Corral de Saus.
Entre els descobriments més destacats podem trobar diverses tombes escultòriques, un bust, àmplies zones empedrades, blocs amb restes decorades, o tombes protegides amb pedres xicotetes. A més, ceràmiques que destaquen per una decoració geomètrica i floral, zoomorfa amb aus i peixos, esfinxs i humana.

No molt profunda, però espectacular per les seues estalactites i de poca dificultat.

La torre Mora o “Torre dels Coloms” és l'única peça que queda en peu, al costat d'algunes parets de la muralla derruïdes, de la fortalesa del castell de Moixent. Data d'època almohade. En l'actualitat es troba restaurada podent-se visitar i endinsar-se en el seu interior. A més, des de la seua part més alta es pot contemplar el paisatge de Moixent.

La Cova del Pare Moreno, es troba just sota la “Torre dels Coloms”. És molt coneguda entre els habitants de Moixent per la seua famosa llegenda sobre el Pare Moreno durant els temps de la pesta en la població. També és de fàcil accés.

Visitar La Bastida de les Alcusses, és semblant a realitzar una visita completa al passat. Va ser una de les ciutats més importants del nord de la Contestana ibèrica en el segle IV aC. no obstant això, desconeixem el seu nom, com també les causes històriques que van motivar la seua destrucció i el seu abandó cap al 325 aC., després d'una curta existència, sobre els 100 anys, en el període de màxim apogeu de la Cultura ibera.

Les excavacions arqueològiques realitzades pel Servei de Recerca Prehistòrica de la Diputació de València entre els anys 1928 i 1931 van descobrir, aproximadament, la meitat de la superfície de la ciutat. La magnitud de les seues restes constructives i la riquesa de les troballes, entre les quals destaquen una làmina de plom amb escriptura ibera, figures com la del “Guerrer de Moixent”, grans quantitats d'instruments de ferro i una variada vaixella de ceràmica, van fer que aquest jaciment fóra declarat Monument Històric-Artístic Nacional en 1931.

La Bastida ocupa una de les cimes més allargades del sistema muntanyós de la Serra Grossa, a 741 metres d'altitud i limita al nord amb les Alcusses i al sud amb la vall de Fontanars dels Alforins. Ocupava una extensió aproximada d'unes sis hectàrees i estava defensada per una doble muralla, que arribava als vuit metres d'altura, comptant amb quatre portes d'accés, que estaven controlades per grans torrasses.

Pel que sembla, el poblat iber de Moixent va ser abandonat amb gran precipitació a causa d'un violent atac, sense que hi haguera ocupació humana posterior. Des que va ser descobert en 1909 s'ha excavat una mica més de la meitat del recinte, havent-se localitzat prop de tres-centes cases.

El nom de la Bastida de les Alcusses li va ser assignat degut a les moltes alcusses (llums d'oli de l'època dels ibers) que van ser trobades allí.

En l'actualitat, el Museu de Prehistòria ha représ les recerques en la Bastida amb un ampli projecte d'excavacions, restauració i difusió del jaciment amb la finalitat de mostrar a tots els visitants la importància del patrimoni arqueològic i, al mateix temps, la possibilitat de descobrir com vivien els ibers. Per açò, des de fa uns anys, es celebra en el tercer cap de setmana del mes de setembre, una jornada de portes obertes per a entrar en el poblat , on es teatralitzada la vida dels ibers, jornades que estan tenint molt d’èxit.

RECURSOS NATURALS

Acollidor racó sota l'ombra d'una morera. Des d'ell podem observar  d'una banda, la cova del Pare Moreno i la “Torre dels Coloms”, i per  altra, el Calvari. Per ell, passa un rierol procedent de les aigües que cauen de les muntanyes del Bosquet, i que desemboquen en el riu Cànyoles al seu pas per la població. És principalment freqüentat la nit de Sant Joan pels veïns i veïnes del Municipi.
Contigu a aquest paratge es troba, també restaurat i encara en ús el Llavador Públic de Moixent.

De visita obligada, potser el lloc amb major atractiu turístic. Es tracta d'un pantà del segle XVIII construït per Pascual Car, administrador del Marqués de la Romana, amb la finalitat de subministrar un sistema de regadiu a les seues nombroses hortes. Encara poden contemplar-se moltes restes de les canalitzacions, ja que el Bosquet encara està en ús. Construït amb dos murs de contenció, destaquen els contraforts del mur exterior a manera de fortalesa. També podem veure, prop de la casa i entre les carrasques, les restes d'una antiga nevera circular, avui tapada.
S'arriba per un estret i bell barranc que conté diversos abrics amb pintures rupestres.També criden l'atenció una pedrera, situada enfront del Pou de Sant Joan, i una formació rocosa coneguda com a Escala de la Donzella, sobre la qual existeix una curiosa llegenda d'origen medieval.

Una de les més famoses i visitades. És prou profunda, amb alguns trams dificultosos, però no excessivament.

En esta lloma hi ha almenys tres cavernes de molt diferent categoria. Les dos més elevades no ofereixen massa dificultat.

Es tracta d'un recorregut circular, que eixint des de la plaça de la Hispanitat i passant pels carrers Majors i Raval ens porta cap a la zona d'Hortes Velles, on veurem la senyalització. Passarem per llocs d'interés com el Molí de Bas i la Casa de la Punta (on travessarem el riu Canyoles) , i dirigint-nos cap amunt creuarem la carretera Moixent-Vallada per a pujar cap a l'Ombria de Bellús, després pel transformador baixarem pel carrer Santa Bárbara a la plaça de l'Església, i per la plaça Major i carrer de la Cadena tornarem a la Plaça de la Hispanitat.'

La ruta valenciana del Camí de Santiago discorre per cinc comunitats autònomes, sent la primera d'elles la Comunitat Valenciana, amb 111 km.

Primera etapa: eixint des de la Casa la Punta creuem el riu Cànyoles, i deixant a l'esquerra El Regadiu arribem a l'encreuament del camí de Vallada, seguim per la dreta a Moixent entrant per la C/Arrabal i eixint per l'avinguda de les  Alcusses. Seguim la carretera de Fontanars dels Alforins fins al km 4. Uns metres més avant està senyalitzat El Camí de Santiago a la dreta i seguim la senyalització fins a la Casa Rabosa.

Segona etapa: eixim de la Casa Rabosa passant unes quantes masies com el Mas de Montserrat, Casa Canyaes, Casa Soler, entre d'altres, fins a arribar al terme de La Font de la Figuera. Durant el recorregut ens trobem amb els cultius de secà (olivera, vinya, cereals, fruiters, etc) . En l'Ajuntament ens segellaran les credencials, i es podrà pernoctar en les instal·lacions de la Creu Roja.

Iniciarem la ruta en el límit del terme municipal de Moixent amb el de La Font de la Figuera. Deixarem la localitat per a seguir la ruta durant 17 km a través d´un camí de terra. Al llarg del recorregut podrem veure segons temporada els camps en ple procés de productivitat o bé en el seu període de guaret passant per masies i cases de camp que al seu dia van ser llocs en què famílies senceres vivien i treballaven les terres. El recorregut transcorre al llarg de la vall de les Alcusses, lloc d'interés per a tot amant de la naturalesa i que per la seua bellesa i qualitat productiva s'ha merescut la seua comparació amb la Toscana Italiana. Algunes de les masies per les quals passarem són: la Casa Rabosa, el Mas de Montserrat, la Casa Oràa o l'Altet de Garrido. Una vegada en l'encreuament de la carretera que va de Moixent a Fontanars dels Alforins girarem a l'esquerra i continuarem caminant uns 4 km fins a arribar al nucli urbà per a buscar el carrer Major per a enllaçar amb  el carrer Raval on agafarem la carretera que va de Moixent a Vallada. Aproximadament a 1 km el camí es divideix en dos prenent el de l'esquerra que ens portarà fins al riu. Una vegada creuem el pont continuarem pel camí que queda a la nostra dreta, el qual ens portarà fins al final de la nostra etapa, la casa La Punta.

RUTA NO HOMOLOGADA

Ruta lineal que iniciarem en la plaça de La Hispanitat en direcció a la font de Santa Anna (també coneguda com a font de Villapetorro) per a seguir cap al Bosquet seguint la carretera que ens indica un panell pròxim. Més avant deixarem el llavador municipal a la nostra esquerra per a continuar el camí asfaltat cap al Bosquet. Este angost recorregut ens deixa curiositats per poder disfrutar, com una formació rocosa natural coneguda com a l´Escala de la Donzella amb una llegenda associada d'època musulmana i la roca de les dues cares (conegudes com les del 'mono' i  del moro) . Recorreguda esta distància seguirem el senyal indicatiu que ens portarà fins al paratge natural d'El Bosquet, presa que data del segle XVIII i l'objectiu del qual era l'embassament d'aigua per a finalitats agrícoles. En l'actualitat este espai està declarat Bé d'Interés Cultural (BIC) des de l'any 2005.

RUTA NO HOMOLOGADA

Es tracta d'una ruta lineal des de la plaça de la Hispanitat, i seguint la carretera de Navalón passem per la Torre de Pablanch; des d'ací anirem fins a la zona recreativa de la Solana on  pel camí de l'esquerra ens dirigirem al Depòsit de la Solana, i baixarem seguint la canonada de l'aigua fins al Pou de la Solana. Una vegada ací seguim el camí cap a la dreta i, passant junt amb la garrofera de l'hora, seguim fins a l'encreuament de camins privats on haurem de donar la volta i tornar cap a Moixent. Quan arribem al pou continuem pel camí que voreja el riu fins a arribar a l'autovia, seguint el camí per l'esquerra fins a arribar a la Torre de Pablanch i prenent la carretera que ens portarà cap al poble i de nou a la plaça de la Hispanitat.

RUTA NO HOMOLOGADA

Eixirem des de la Plaça de la Hispanitat i continuarem per la carretera d'El Bosquet fins a arribar al llavador municipal per a iniciar la pujada a la Cova del Pare Moreno. El lloc conjuga diverses èpoques històriques. Un exemple és l'almohade, del període del qual hui en dia es conserven les restes d'un castell. Accedirem a ell a través d'una senda per la qual anirem ascendint fins a la creu que es troba en el punt més alt. Des d'ací disfrutarem d'espectaculars vistes. Formant part del que al seu dia va ser una fortalesa es troba, en l'altre extrem de la muntanya, una Torre de la mateixa època, coneguda com a Torre dels Coloms. En l'actualitat es troba restaurada podent-se visitar i veure des de la seua part més alta les poblacions pròximes.

RUTA NO HOMOLOGADA

Ruta circular, comencem en la plaça de la Hispanitat cap al calvari.

Seguint els casalicis devocionals arribarem fins a l'ermita. D'ací partirem cap a la coneguda com Casita de Papel. Seguirem pel camí asfaltat fins a arribar a un encreuament de camins en què continuarem al recte. Abans d'arribar a la carretera de les Alcusses, ens pararem en les ruïnes del que va ser un dels palaus del Marqués Romana. A pocs metres més avant girarem a la dreta per a enllaçar amb la carretera que ens portarà de tornada fins al nucli urbà.

RUTA NO HOMOLOGADA

Ruta circular,  eixim des de la plaça de la Hispanitat cap al calvari seguint els casalicis devocionals fins a l'ermita. D'ací pujarem cap a la coneguda com Casita de Papel a la que arribarem per un serpentejant camí en la roca. Des d'este punt seguirem pel camí asfaltat fins a arribar a un encreuament de camins on girarem a l'esquerra baixant cap a les Moreretes. Des d'este lloc enllaçarem amb la carretera que uneix l'embassament d'El Bosquet amb el municipi, per a tornar al nucli urbà.

RUTA NO HOMOLOGADA

Es tracta d'una ruta lineal que iniciarem en la plaça de la Hispanitat, eixint de Moixent per la carretera de les Alcusses (CV-652) i prendrem la Canyada reial del riu Cànyoles. Passant per l'antiga font de l'apotecari (destruïda) , al costat de l'assut, seguim pel Regolf i passem per una estació d'aforament que ens portarà a la Noguera de Ximo; més avant trobem la desembocadura del riu Vaillo i l'encreuament del camí que porta a la casa rural del Celler. S'inicia l'ascens per la colada de la Pujà, fins a eixir a la Caseta Llapissera. A l'esquerra d'esta ix el camí senyalitzat com a Via Augusta, que ens portarà per la casa Els Covatelles i seguint el camí al peu de la muntanya fins a arribar al 'Charco Lucero'. Tornarem pel mateix camí.

RUTA NO HOMOLOGADA

Ruta circular, de dificultat mitjana, en la que eixim de la plaça de la Hispanitat pel carrer Sant Bárbara fins al transformador per on pujarem fins a l'Altet del Pi. Seguim fins al camí de Camp Redó, deixant Camp Redó a l'esquerra, ens desviem cap a la dreta, baixant pel camí que ens portarà a la carretera del Bosquet, i seguirem uns 300 metres. Deixant la carretera que va a Ontinyent ens desviem a la dreta fins a la Casa La Bassa, i per l'esquerra del Bosquet agafem la senda que voreja l'embassament i travessant la xopada, a la nostra esquerra ix el camí que entre esta i l'àrea recreativa ens portarà, baixant un pendent, a buscar la carretera que es dirigeix cap al poble passant pel Pou de Sant Joan, les Moreretes i la Cova dels Gitanos, fins a arribar novament a la plaça de la Hispanitat.

RUTA NO HOMOLOGADA

Ruta circular, de dificultat mitjana, en la que eixint de la plaça de la Hispanitat i pel carrer Santa Bárbara seguirem fins al transformador. Des d'allí pujarem per la senda de Camp Redó fins a arribar a la casa. A uns 100 metres per darrere de la casa es troba la Cova de l'Aigua (de facil accés) i 20 metres més avant trobem l'entrada de la Cova de Camp Redó. Tornem al camí i seguim fins a la Cova de les Pates (20 metres abans d'arribar a l'antena, a l'esquerra del camí). Tornarem a Camp Redó i baixant pel mateix camí, uns 100 metres abans de l'Altet del Pi, prenem la senda que ens portarà a la carretera del Bosquet per on tornarem al punt de partida.

RUTA NO HOMOLOGADA

Es tracta d'una ruta lineal, per la qual cosa ens traslladarem en vehicle fins a la Font del Roure, a uns 7 km del municipi, seguint la carretera de les Alcusses. Caminarem uns 500 metres fins a arribar al senyal que ens indicarà el camí cap al Bosquet (a la nostra dreta) . Al llarg del trajecte pujarem o baixarem segons l'orografia del camí. Just abans de deixar la carretera passarem fregant el Cortijo Dels Cali, que es troba en un entorn natural on pasturen toros braus. A partir d'ací el nostre recorregut transcorrerà pel camí de terra fins a l'encreuament d'El Bosquet el qual deixarem a la nostra dreta, per a continuar la marxa per carretera fins al nucli urbà.

RUTA NO HOMOLOGADA

Es tracta d'una ruta lineal, en la que eixim des de la Casa Rabosa i seguim El Camí de Santiago deixant a la nostra dreta la casa rural Mas de Montserrat. Continuem per la Vall de les Alcusses, de grans extensions de terreny de secà, cultivant-se la trilogia mediterrània (vinya, oliveres i cereals) . En el recorregut podem veure unes quantes masies com Les Canyaes, arribant al final de l'etapa en la Casa Oráa. Uns metres més avant es troba l'antic campament de Cáritas actualment en desús. Tornem a la Casa Rabosa pel mateix recorregut.

Es tracta d'una ruta lineal que recorre la senda coneguda com a Camí de les Alcusses, que va des de la població de Moixent fins al Pou del Consell, junt amb l'Alberg de les Alcusses. Eixirem de la plaça de la Hispanitat i passant pel Regolf arribarem a l'encreuament del GR 237 , seguirem per la costa de la Pujà fins arribar a l'encreuament de la Caseta Llapissera. Seguint la senyalització de la Via Augusta ens dirigim a la Font del Roure i per darrere de l'Alberg de les Alcusses arribarem al Pou del Consell. En èpoques de pluja el tram del Regolf pot trobar-se impracticable, per la qual cosa recomanem agafar la carretera com a via alternativa fins a la caseta Llapissera.

FESTES

És el Patró de la localitat.

En aquests dies se celebren diversos actes com, campionat de futbet (que és el cap de setmana anterior a la festivitat), concerts, cercaviles, revetlles i actes religiosos).

Es duen a terme la tercera setmana del mes d'agost. En honor al Stm Crist del Monte Calvario i a les Venerades Santes Relíquies.

Les festes patronals són organitzades per una comissió composta per festers i festeres majors (quinta que compleix els 40 anys), quintos i festeres (18 anys) i festers d'honor. Tots ells porten l'organització de 10 dies plens d'actes, activitats i espectacles per a totes les edats, des de revetlles, vaquetes, bous en corda i embolat, disfresses, concursos, misses, processons, etc.

Unes festes que fan que Moixent s'òmpliga de visitants d'altres localitats.

Les festes de Moros i Cristians de Moixent s'organitzen per l'Associació de Moros i Cristians. Se celebren el primer cap de setmana després de la festivitat de “Tot Sants”.

A Moixent, els Moros i Cristians és una festa jove, és a dir, porta celebrant-se des de l'any 2008. Però a pesar dels seus pocs anys, és una festa que s'ha consolidat fortament gràcies a l'esforç i a la unió de tot el municipi per col·laborar i de totes les comparses que participen en la festa, concretament deu comparses mores i nou cristianes.

El cap de setmana de Moros i Cristians està replet d'actes i revetlles:

• El divendres a la vesprada es porta a terme la recollida de comparses per la Banda de Música i a continuació el pregó d'inici de festes. A la nit, la desfilada dels “alardos”, on els membres de les comparses es disfressen fent una crítica d'actualitat.

• El dissabte al matí es porta a terme l'ambaixada Mora, on el bàndol moro conquista el castell al bàndol cristià. A la vesprada, se celebra l'acte més important de les festes, la “Entrada” de totes les comparses, on desfilen amb  esplèndids vestits.

• El diumenge al matí se celebra missa en honor a la Verge Milagrosa, a la qual van dedicades aquestes festes, i seguidament ambaixada Cristiana, on el bàndol cristià recupera el castell. A la vesprada desfilada i ofrena de totes les comparses a la Verge Milagrosa.

Dins d'aquesta festa, es troba també el “MigAny”, on se celebra el mig any de les festes de Moros i Cristians, el primer cap de setmana després de l'1 de maig, amb l' “entrada falsa” on les comparses fan una desfilada amb vestits més informals.

TRADICIONS

Respecte a la gastronomia local, és típic des de fa segles, en les masies i cases de camp, celebrar gaspatxades familiars o d'amics, encara que també es couen paelles amb carn de caça.  El gaspatxo moixentí és adobat amb pebrella de l'ombria i amb conills muntesos, que molts són els que es cacen en este terme. Un altre menjar molt apreciat ací és la gachamiga. Durant la tardor, són buscats i assaborits els rebollassos, anomenat pebrassos. L'oli d'oliva verge és extraordinari i tenim un vi negre i blanc d'alta qualitat, produït en la nostra població.
Un altre plat típic del municipi són les farinetes, una sopa d'alls tendres que es cuinava d'antany i de la que hui en dia molt poques persones coneixen la seua recepta. Els arrossos són molt cuinats en la localitat com ara: l'arròs al forn amb fesols i naps, arròs caldós i arròs al fo en tanda. A més, també molt coneguts en la localitat són: les creïlles al forn amb cap de corder i el potatge de cigrons.  
I, per a les postres, disposa Moixent de sequillos decorats amb clara d'ou batuda i ensucrada, i d'uns dolços especials d'ametla que porten el nom de moixentins com a dolços més típics, encara que també cal anomenar les mones moixentines, els rotllets d'anís, coquetes fregides, rossegons i magdalenes.