Montesa

Montesa

Montesa, ciutat de l'època medieval islàmica, està situada a 13 Km de Xàtiva, capital de la comarca, i 70 Km de València, situada entre els sistemes ibèrics de la serra Plana i el sistema Prebètic, on s'eleva la serra Grossa. La seua població és de 1.370 habitants aproximadament, i té una altitud de 340m sobre el nivell del mar.

HISTÒRIA

El castell, d'origen iber-romà, s'alça sobre una gran roca en la muntanya. Va ser seu de l'única orde militar i religiosa del Regne de València, Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama, des de 1319 fins al terratrémol de 1748.

El nucli urbà, s'ubica sobre la pendent que puja al castell, adaptant-se els carrers, estrets i empinats, a les corbes del nivell.

Montesa brinda l'oportunitat de realitzar un viatge a través del temps i del seu llegat natural i arquitectònic.

RECURSOS PATRIMONIALS

Al castell s’accedeix mitjançant una rampa en colze, d’herència islàmica, que acaba junt a la porta d’accés amb una passarel·la de fusta, en origen pont llevadís.
Existien dues zones diferenciades: l’àrea militar i la conventual. La zona de ponent, reservada en teoria per a les funcions militars, acull les restes d’algunes dependències com el forn, les cavallerisses, els magatzems, una cisterna i la torre de l’homenatge, amb escut de l’Orde.
Els espais estrictament religiosos s’alcen a llevant, una zona de recolliment i clausura reservada únicament per als frares, on se situen el claustre, la sala capitular, la sagristia i l’església. Al costat del pati de la cisterna se situava el refectori i en la zona oposada a aquest, les habitacions dels religiosos'

Cerdà i Ballester, Josep; Navarro Fajardo, Juan Carlos, El Castillo y Sacro Convento de la Orden de Montesa. Historia y arquitectura,Valencia, Universidad Politécnica de Valencia, 2017. En premsa.

Temple d'una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts comunicades entre si a través d'arcs de mig punt. Construït entre 1693 i 1702 seguint les traces de mossén Juan Aparicio, en aquells moments mestre de l’obra de la col·legiata de Xàtiva.
Façana principal: portada-retaule d’estructura adintetalada i decoració barroca. Presideix un relleu en marbre blanc de la Mare de Déu de Montesa, situat allí més        tard, després del terratrémol de 1748 –abans degué haver-hi una imatge o relleu de l’Assumpció–.
Interior: La decoració original era d'estil barroc, basada en àngels, fulles d'acant i nombrosos i variats elements de talla d’algeps. Allò es va perdre pels efectes dels teratrèmols de 1748, que provocaren l’enfonsament de part de la bòveda, i per la renovació realitzada dins l’església a mitjan segle XIX.
 L’ornamentació barroca original de finals del segle XVII sols perdura hui a la capella del rerasagrari, en les claus dels distints trams de la bòveda, en els angelots situats sobre els capitells de les pilastres del presbiteri i en la clau de l’arc faixó que dóna pas al presbiteri (també, en una finestra situada darrere del moble de l’orgue).
Bibliografia:
Cerdà i Ballester, Josep, “L'església parroquial de Montesa: gènesi i evolució constructiva (1686-1702)”, Papers de la Costera, nº 12 (2001), pp. 65-80. Cerdà i Ballester, Josep; Pérez Giménez, Juan Ignacio; Serra Estellés, Xavier, Inventari dels Arxius Parroquials  de la Costera, València, Facultad de Teología San Vicente Ferrer, nº XII (2013), pp. 179-202.

El museu pròpiament dit s’ubica en un edifici rehabilitat fa vint anys, construït al primer terç del segle XVII, que probablement formava part de la casa pròpia del sotsclauer, cavaller que exercia els drets que sobre els pobles de Montesa i Vallada tenia l’Orde de Montesa. Reconegut com a Col·lecció Museogràfica per la Conselleria de Cultura de la Generalitat el 24-III-1994, abasta el patrimoni moble que es conserva a l’església de Montesa i al mateix edifici del museu.

Destinada a vivenda del rector de la Parròquia de Montesa, va ser construïda durant la segona meitat del segle XVI. Casa de dues plantes (baixa i cambra), frontera orientada a la plaça de la Vila, dues nevades i hort a la part posterior. Façana articulada en torn a dues finestres i porta a la planta baixa i cinc balcons a la planta primera. Sota el balcó principal, damunt la porta, hi ha restes d’un escut, hui picat, on probablement estarien tallades les insígnies de l’Orde de Montesa, que nomenà els rectors de la parròquia des de 1319 fins a 1852.

Bibliografia:
Cerdà i Ballester, Josep, La Casa Abadia de Montesa. Breu memòria històrica. Memòria cientificotècnica restringida. Montesa, 2008.

Construcció senzilla, destinada a albergar les reunions del Consell o govern municipal, bastida al primer terç del segle XVII, amb atri  porticat de pedra, primera planta i un afegit posterior més modern. Hi hauria una sala per a les reunions, una que probablement albergaria l’arxiu, i tal volta un espai per a presó. Fins fa poques dècades, al lloc que hui ocupen les oficines del Jutjat de Pau.El desplaçament actual dels arcs i la frontera cap a la plaça de la Vila es deu, molt probablement, als efectes dels terratrémols de 1748.
Com a elements de patrimoni moble, conserva una maça de cerimonial, de tradició gòtica i decoració renaixentista, llavorada en 1605, així com nou cadires d’estil alfonsí que han perdut el seu ebenitzat i tapissat de vellut originals degut a una desafortunada intervenció.

Bibliografia:
Cerdà i Ballester, Josep, La Casa de la Vila de Montesa, en Festes de Sant Vicent. Montesa, 2009, pp. 8-13

Coronant el cim d’una muntanya, es tracta d’una xicoteta ermita de línies senzilles i coberta amb volta de canó rebaixada, els   orígens de la qual caldria remuntar al segle XVI.

Bibliografia:Cerdà i Ballester, Josep, “L’ermita de la Santa Creu”, Festes patronals Montesa 2011, Montesa, Comissió de Festes 2011,  pp. 38-43.

L’ermita del Calvari de Montesa, de la primera meitat del segle XVIII, és un edifici construït amb tècniques i materials pròpiament tradicionals: paredat antic de pedra del terreny, morter de calç per a consolidar i lluir els paraments exteriors, teulades a dos vessants, cobertes amb teula àrab, igual com la cúpula –les teules de la qual, però, no són vidriades i també la teulada de la capçalera. Té, a l’esquerra, un pati tancat amb murs també de paredat antic, al qual s’accedeix per l’interior de l’edifici.

Antiga Almàssera de la població restaurada el 2009 i convertida en Museu de l’Oli, inaugurat a l’efecte en abril de 2010.

Buscant  l’essència del cultiu de l’olivera i l’elaboració de l’oli, l’Almàssera de Montesa mostra el seu procés de producció a través de la recuperació de la maquinària i una cuidada exposició didàctica.

A més, l’edifici també acull les dependències de l’Oficina d’Informació Turística. C/ Dr Fernando Vila Pedroso, 5

RECURSOS NATURALS

Situada a dos minuts del paratge natural de  la Fonteta.  Es una de les escoles esportives d’escalada més visitades de la província gràcies al bon equipament del que disposa.  Junt a aquest assentament rocós podem contemplar la interessant Pedra Senyora,  una roca de forma allargada separada de la muntanya. A l'interior d’aquesta zona trobem un depòsit natural on s’acumula l’aigua que es recull del curs natural La Fonteta.

El paratge comprén una superfície de 604,74 ha. La vall, de forma allargassada, es troba entre els dos sistemes, Ibèric- Serra d´Enguera i el Prebètic on hi trobem l'elevació de la Serra Grossa. El travessa el riu Canyoles, situat als peus d´aquesta última serra. El Barranc de la Fos rep altres barrancs i torrents, que acaben de conformar un espai d´abrupta morfologia i grans contrasts entre solanes seques i protegides ombries en les quals el microclima específic permet  acollir masses vegetals de major densitat.

FESTES

Encara que hi ha algun testimoni als anys vint del segle passat, la festa, de la manera com l'entenem ara –amb ball i cavalcada, a més de les celebracions religioses–, possiblement s'inicià als anys cinquanta. Els actes organitzats solien durar dos dies, durant els quals es feien les celebracions religioses –missa i processó–, a més de la tradicional cavalcada. Altres vegades, s'hi afegien una revetlla, una cordà i alguna traca.
La imatge del sant, cedida a l'església parroquial per José Mª. Domínguez Borja, solia romandre a sa casa –carrer sant Vicent, núm. 24– la vespra de la festa i es traslladava a l'endemà a la parròquia. Finalitzada la missa, on els xiquets oferien una espècie de bescuits, realitzaven una cercavila acompanyats per la banda de música.
Des de l'any 1992, la vespra es fa la processó, i a la nit ball de disfresses. L'endemà se celebra l'Eucaristia, i a la vesprada la cavalcada.

L’any 1989, un grup de veïns del poble, posteriorment organitzats en l’Associació Cultural d’Amics del Castell fra Miquel d’Aràndiga, van preparar una foguera a la plaça de la Vila, amb la idea de celebrar la festa del patró de Montesa, Sant Sebastià.
Des d’aleshores, tots els anys, el dissabte més proper a la diada del sant –20 de gener–, es crema la ja tradicional foguera, de la qual participa gran part del poble.

Parlar de les festes patronals de la vila de Montesa equival a parlar també de l'orde de cavalleria del mateix nom, ja que, els símbols religiosos que es veneren en aquestes festes procedeixen del convent que l'orde de Montesa tingué al poble fins a l'any 1748. Ens referim a la relíquia de la Santa Espina i a la imatge de la Mare de Déu, ja que la festa al Crist és més moderna.

Per causes desconegudes, amb anterioritat al segle XVIII, la vila de Montesa havia proclamat patrona la imatge de la Mare de Déu que es venerava a l'altar major de l'església del castell. Després de 1748, la imatge se cedí a la parròquia del poble i es col·locà a l'altar major. Probablement ací està l'origen de la festa a la Mare de Déu de Montesa.
Quan el 1748 els terratrémols assolaren el castell de Montesa, el reliquiari de la Santa Espina es recuperà i es traslladà al nou convent de l'orde de Montesa a València, en l'edifici d'El Temple.
Seria doncs, l'any 1785 quan s'instituiria la festa i processó a aquesta relíquia de la manera com la coneixem hui.
Així van romandre les festes patronals de Montesa, fins que el 1926 s'afegí a les dues festes religioses anteriors una altra més, dedicada al Crist del Calvari. Més tard, al voltant de l'any 1954, s'acabà de completar el calendari festiu amb la introducció de la festa dedicada a la Maredeueta, que és una imatge de la Mare de Déu de Montesa de proporcions menudetes, en teoria, perquè els xiquets tinguen el seu dia de festa.

Les festes religioses consisteixen en la celebració de l'Eucaristia i la processó de la imatge venerada eixe dia. La resta d'actes se centren en les vaquetes, coets, ball de disfresses i altres tipus d'espectacles.

El 1982, i des de l’escola de Montesa, s’organitzà una entrà de moros i cristians, de la que foren protagonistes els xiquets del poble, amb la idea de commemorar la festa del 9 d’octubre.

A l’any següent, un grup de joves de Montesa creaven l’Associació Cultural La Fos, amb la idea de promoure activitats que serviren per a recuperar la història, la cultura, les tradicions i la llengua dels valencians. Amb aquests objectius naixia la Setmana Cultural de Montesa.
Amb el pas dels anys, anaren creant-se al poble distintes comparses, amb la qual cosa es consolidà aquesta festa. Hui totes les activitats les organitza l’associació de comparses.

Actualment els actes consisteixen en l’organització de jocs de taula, concurs de paelles, ball de disfresses i el més lluit de tots, l’entrà de moros i cristians.

TRADICIONS

La cuina de Montesa es la típica de la zona, basant-se principalment en l '“arrós al forn” i l'“arrós amb fesols i naps"