Llosa de Ranes

Llosa de Ranes

El municipi de la Llosa de Ranes es troba a la comarca de la Costera, a 4,4 km de Xàtiva i a 54,8 km de València. El terme municipal té una extensió de 7,13 km2 i una població de 3575 habitants. Municipi situat als peus de la solana de Santa Anna. Té una altitud de 111 m sobre el nivell del mar. La major altura la constitueix la Creu de la Saliva, sobre el qual està situada l’ermita de Santa Anna. La població està edificada a les faldes d’un turó, patent als pendents d’alguns carrers.

Antiga alqueria musulmana. Lloc recreatiu amb mesquita i banys.

Jaume I, després de la conquesta de Xàtiva, el 1248, repartí terres donant origen a l'actual població amb el nom de Lloesa. El lloc, poblat per adalils (guies de camins) i camperols pobres, estava rodejat per diferents alqueries de moriscos (Surrac, Betrillent, Ricarts, n'Arencs...)

A finals del segle XIV la família Sanç de Xàtiva  aconseguí comprar el dret de senyoriu sobre el lloc. El 1520 el cavaller Joan Sanç, propietari del lloc, va vendre-la a cinc veïns de Xàtiva i cinc més que ja vivien en La Llosa.

El 1535 fou erigida com a  rectoria pròpia amb l'annex de Sorió, i més tard passà a ser parròquia.

Lloc de moriscos que quedà quasi despoblat el 1609 i repoblat després amb cristians vells.

RECURSOS PATRIMONIALS

Edifici del segle XIX, ubicat en el centre del nucli antic. 
L'església dóna a la Plaça Major i al carrer Sant Cristòfol. La seua estructura és d'una sola nau, amb tres accessos, una torre campanar i una cúpula en l'altar. L'accés principal és el del carrer Sant Cristòfol, la façana del qual destaca per la seua xicoteta escalinata, està decorada amb pilastres d'estil jònic, i un fris decorat amb rosetons de pedra. En general és una església senzilla i d'escassa decoració que paga la pena visitar.

Edifici del segle XVIII, ubicat en un entorn natural que emmarca l'ermita en un fons verd. L'ermita està constituïda per una nau de tres trams, en la qual s'ubica una xicoteta cúpula voltada, decorada amb fragments ceràmics de colors. En la façana, a un costat hi ha una xicoteta torre-campanar. Adossada a l'ermita hi ha una vivenda, que dóna servici a la persona encarregada del seu cuidat.

Situada en el cim de la muntanya de Santa Anna, a 345 m d’altitud en el  terme de la Llosa de Ranes, encara que pertanyent al municipi de Xàtiva.
Catalogada com a BIC, va ser construïda entre 1436 i 1443 per iniciativa d´Alfons de Borja, encara que hi ha vestigis d'una edificació anterior, almenys de finals del segle XIV.
Este bell i històric edifici d'incalculable valor va romandre llargs segles abandonat i oblidat en un estat ruïnós, i a punt va estar de desaparéixer completament en 1976 sent restaurat entre 1983 i 1989 i atorgant-li l'aspecte consolidat i recuperat que ara presenta.
 Es tracta d'un edifici rectangular, amb murs de pedra de morter reforçats per contraforts i carreus de molt bona qualitat en els cantons i portada, a més a més presenta la rara característica de posseir una coberta dentada formada a l'exterior per les voltes de creueria, fet insòlit en les nostres terres. L'accés s'efectua per porta en arc de mig punt, que estava precedida per un pòrtic hui desaparegut. Tampoc queden restes d'altres edificis auxiliars que componien el conjunt original com la sagristia i l'habitatge de l'ermità, cavallerisses, i la resta de dependències.
L'interior és de nau única, amb quatre trams separats per arcs faixons que arranquen de mènsules que conserven els escuts dels Borja, de València i de Xàtiva. No conté objectes de culte.

És un punt visual d'importància i forma part de la ruta dels Borja.

El dia 1 de maig,  la  romeria  celebra el primer acte religiós litúrgic (L'u de maig de 1443 sent bisbe de València D. Alfonso de Borja Cabanilles,futur papa Calixte III)

El naixement de la Mota que brolla a l'eixida del poble, a la vora del camí dels Banys i de Santa Anna. Abasteix les fonts:
•    Font de l'Església (1786)
•    Font del Racó (1850)
•    La Font del Botó

L'Aigua del Xàrcol, salada i  blaneta, brolla també a l’eixida del poble, però a la vora del camí que puja a la Foia abasteix:
•    La Font de la Plaça Major
•    El Llavador de la Glorieta

RECURSOS NATURALS

Esta àrea destaca principalment pel seu entorn, ja que està ubicada en plena muntanya. En esta zona estan les ruïnes de finals del segle XIX i principis del XX d'un antic balneari d'aigües termals, l'edifici de finals del XIX consta de tres plantes. En l'actualitat esta zona s'ha ampliat amb una piscina i la seua finalitat contínua sent de descans i oci.

FESTES DE LA LLOSA

Tots els anys se celebra la romeria a Santa Anna, el dia 1 de maig, com marca la tradició, coincidint amb el primer ofici religiós que es celebrà a l'ermita, el dia 1 de maig de 1443.

Se celebra la ofrena de flors al patró el Santíssim Crist del Miracle a l’ermita del Calvari i la tradicional foguera.  

Se celebren les festes patronals dedicades al Sant Crist del Miracle i la Mare de Déu del Naixement.

Les activitats que es realitzen son tallers, exposicions en el dia de les associacions, concerts i verbenes on destaquem la llarga tradició musical del municipi, amb un concurs per a jovens interprets així com les partides de pilota, ofrenes a la Mare de Deu i teatre.

GASTRONOMIA TÍPICA DE LA LLOSA DE RANES

Destaca la fabricació del formatge de tovalló (fet amb el drap i nugat manualment), típic tradicional i d’elaboració artesanal, així com l’elaboració o comerç d’alls secs.

CONTACTO DE LA LLOSA DE RANES

CONTACTO DE LA LLOSA DE RANES