La Granja de la Costera

La Granja de la Costera

Municipi de la comarca de la Costera, amb una superfície de 0,83 km2, ubicat en una planura natural i sense accidents geogràfics importants. Amb una població de 331 habitants aproximadament es troba a 4,6 km de Xàtiva, capital de la Costera i 55,7 km de València. L'altitud mitjana és de 112 m sobre el nivell del mar.

HISTÒRIA

La Granja de la Costera fou una alqueria de moriscos.

En 1611, després de l'expulsió dels moriscos i repoblada l'alqueria amb cristians mitjançant una Carta Pobla, s’anomenà la Granja de Ferrer (cognom del propietari). Juntament amb altra alqueria, la de Meneu, formava amb les Cases de Quilis, un sol terme municipal.

La primera vegada que tenim documentat el nom de la Granja es en 1546 però no sabem amb certesa en quin moment es produí el canvi de topònim, encara que seria per l´ús popular dels segles XVI al XVII ( abans era conegut com La Mejorada)

En 1812 fou poble de senyoriu de la Governació de San Felipe.

Els cultius eren de secà i també hi havia horta, que es regava amb les abundants aigües que brollaven als terrenys de la zona anomenada La Costera de Ranes. Les produccions més comunes eren: blat, forment, ordí, dacsa, seda, oli, vi, llegums, garrofes, fruita i hortalisses. I la indústria es reduïa a l´àmbit agrícola.

Els camins eren locals i roïns i el correu es rebia de Xàtiva.

RECURSOS PATRIMONIALS

La parròquia era annexa a la de Vallés.

Edifici de sòlids carreus, va començar a construir-se a mitjans del segle XVIII (no sabem la data exacta) Aquests carreus que conformen la façana principal provenen de la devastació del castell de Montesa pel terratrémol de 1748. La façana principal concentra tota la decoració exterior del temple, en estil barroc amb remat mixtilini i decoració rococó.

Malgrat que durant la guerra d’Espanya bona part del seu interior va ser malmés, encara s’hi conserven alguns elements dels retaules barrocs; les columnes de l’altar són de marbre de 'Buixcarró'.

FESTES

Son les festes en honor a Sant Francesc d’ Assís.

Trauen la imatge del patró titular amb les andes ben atapides d’alfàbrega i l’acompanyen amb vítols al Pare Sant Francesc.

L’origen d’aquesta peculiar commemoració es remunta a l’ any 1865 en que una epidèmia de còlera va delmar la població de la Granja. La pudor de la malaltia la mitigaven amb l’alfàbrega. El 10 d’agost varen traure la imatge en processò i les morts van finalitzar.

Se celebren en honor a Sant Francesc, a la Divina Aurora y al Santíssim Crist de la Victòria.

Son molt tradicionals les “despertaes” amb banda de musica i cantors.

El dia de la Divina Aurora, després de fer “el Rosari a l’Aurora” es trau la imatge al carrer, però no en processó, sinó a ritme d’una «tonaeta» molt festiva.

TRADICIONS

És típica la matança del porc.

L’ arròs en banderetes, l’ arròs rossejat, l’ arròs blanquet...

De dolços:

  • fogasses, per a la festivitat de Tots Sants.
  • Bunyols, per S. Josep.
  • torrons de gat, per a les Catalinetes.
  • torrons casolans, de cacau o d’ametla, per a Nadal.
  • mones, per a Pasqua.

I també rollets de San Blai,  cocolets, coquetes de sagí, rosegons, coca cristina, pastissets de moniato, bunyols,  mostatxons...

CONTACTE LA GRANJA DE LA COSTERA