Cerdà

Cerdà

El poble de Cerdà forma part dels municipis que composen la comarca de la Costera, a 4km aproximadament de Xàtiva i a 60km de València. Està situat a 146m de altitud i te una superficie de 1,52km2. La població, s’ha vist incrementada els últims anys, tal vegada degut a la seua proximitat i a la fàcil comunicació amb els municipis dels voltants i ha arribat als 310 habitants. En les zones de regadíu es cultiven cítrics, cereals i fruites varies. En el secà es cultiven oliveres, garrofes i vinya. La terra sense cultivar es dedica a pasts ja que hi ha bestiar llanar.

Fins quasi finals del segle XVI, és conegut per la denominació de 'Ferrán'. Segons els historiadors, els 'Ferrán' o 'Ferre' van ser els primers que van heretar esta antiga alqueria d’origen àrab.

Més tard van ser propietaris els Cerdà (noble família Xativina)  els seus descendents fóren destacats filósofs, científics i  metges. El senyor Gaspar Cerdán, primer d'este cognom que coneixem amo del senyoriu, va disfrutar llargament d'ell, fins a principis del següent segle. 

A l'extingir-se els senyorius a principis del segle XIX era amo del lloc de Cerdá un membre de l'important i noble llinatge dels Tejada, el senyor Josep Tejada, últim posseïdor del poble, que s'incorporava a la Corona, convertint-se en municipi independent.

RECURSOS PATRIMONIALS

Té els seus orígens en època morisca (principis del s.XVI) i es va reedificar després dels terratrémols de 1748. Fou llavors, quan es van assentar les bases del que és l'edifici actual que té poca rellevància artística a causa del caràcter purament utilitari d'estes construccions, però destaca la seua dimensió en relació a l'arquitectura rural del conjunt urbà.

La família Cerdá va tindre sa casa pairal en Xàtiva (inicialment en la pza de Roca, prop del primitiu ajuntament i més tard al carrer Montcada) i va viure en esta ciutat fins ben entrat el segle XIX, moment en el que van ocupar, per poc de temps, el palau situat davant de l'església de sant Domènec de València que manté la denominació de Montortal (encara que inicialment va ser alçada pel marqués de Rioflorido i també es va anomenar casa del Comte de Castelar) , abans de passar a residir a Madrid.La família va disposar a més d'altres palaus i cases de camp a Xàtiva, Carcaixent, Ayacor (éste va ser inicialment dels Sanz i els seus descendents, els marquesos de Benamegís) i en la Torre de Cerdá.

Estos edificis urbans popularment anomenats 'palaus' van existir des de l'Edat Mitjana per tot arreu del senyoriu, adquirint una especial rellevància a partir de la consolidació del procés de repoblació a finals del segle XVII i històricament han rebut la denominació administrativa de 'Casa de la señoría' o 'Casa del Senyor territorial'.

La funció primordial d'estos conjunts no era la de residència, encara que temporalment pogueren ser lloc d'allotjament del senyor o algun membre de la seua família i en prou ocasions van servir de domicili a l'administrador de les rendes i terres del senyor dominical. L'objecte i raó principal d'estes cases era mantindre d'una forma tangible i permanent els vincles feudals senyor-vassalls els drets jurídics del qual feien valdre els respectius bades (després els alcaldes majors) i els econòmics que mantenien els administradors. Per això allí se celebrava la part civil de la cerimònia de presa de possessió del lloc per part de cada nou propietari, allí es tènia el calabós o presó per a alguns delictes lleus i en ella s'assentaven les bases de l'administració dels béns de l'antiga propietat feudal i després administrativa. En definitiva, es pot comprovar com estes grans cases, situades sempre en el centre del nucli urbà, junt amb l'església i tenint per davant una xicoteta plaça, s'utilitzaven primordialment com a magatzem i lloc de transformació de productes agrícoles com a blat, seda, dacsa, garrofes, oli, vi...

Està dedicada a S.Antoni Abad i és de principis del segle XVI.

La façana principal és molt senzilla, amb una porta adintelada sense decorar, una fornícula i una finestra quadrada. Sobre el frontó hi ha una espadanya amb dos buits per a allojar les campanes.

Está construïda en mampostería. La nau està coberta amb bóveda de mig canó de tres trams. Te un cor adintelat als peus del temple.

La sacristía i altres peces se situen a l’esquerra i darrere del prebisteri.

Es un Bé de Relevancia Local.

És de la Primera meitad del s.XX, ubicat al C/ San Antonio, 2 en la façana principal a nivell del primer pis a la dreta del balcó.

Representa a Sant Antoni Abad: El sant com un ancià amb barba, túnica blanca i capa amb capuxa marró, mira el llibre obert que sosté en la ma esquerra i s’ apoia en un gaiato amb la dreta; junt a ell, un porquet.  La orla es independent .Està realitzat en pintura ceràmica vidriada polícroma . El retaule te un format rectangular vertical de 0,4 x 0,2 m. Dalt en el centre trobem un nuvolet amb els atributs del sant:  la "tau", el bàcul i un llibre obert. 

Es un Bé de Relevancia Local.

És de Principis del s.XIX, ubicat a la Plaça de l'Ajuntament, 6 en la façana principal, a nivell del primer pis a la dreta del balcó.

Santa Teresa de Jesús, sobre una peana amb hàbit carmelita i un gran collar d’or amb creu. Porta un llibre tancat  en la ma esquerra i una pluma en la dreta, sobre ella l’Esperit Sant en forma de colom. Baix, a la dreta, un àngel amb un cor en flames atravesat per una fletxa.Està realitzat en pintura ceràmica vidriada . El retaule te un format rectangular vertical, de 0,8 x 0,6 m amb un total de 12 peces.

Es un Bé de Relevancia Local.

RECURSOS NATURALS

El riu Cànyoles naix al paratge del Capurutxo(font de la figuera) a 900 metres d'altura i creua tota la comarca de la Costera d'oest a est rebent les aportacions de més de 25 barrancs de recorregut curt que baixen de dues grans serres : la serra de la Plana i  la serra Grossa.

El Cànyoles fa un recorregut d'uns 40km i la seua conca ocupa 642km². El cabal del riu és molt irregular, de règim mediterrani. A més, aquest riu abasteix d'aigua 2.373 ha d'horta a través d'un sistema de séquies i braços, i en destaquen les séquies de la Llosa, de Meses i del Palmeral. Desemboca al riu Xúquer.

En la bibliografia antiga, apareix referenciat com a riu de Montesa.

Travessa els termes municipals de la Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Montesa, Canals, Vallés i Xàtiva, tots a la comarca de la Costera.

FESTES

Mescla  actes religiosos en honor als patrons: S.Antoni, el Cor de Jesús, Sants Esposoris, S.Isidre y el Crist amb actes pagans. Durant les festivitats, podem trobar : els moros i cristians, competicions esportives, processons, actuacions musicals, teatre, parcs infantils, vaquetes, i la Festa del Marrano (paelles i aigua).

Els joves son els encarregats d'organitzar-les.


GASTRONOMÍA TÍPICA DE CERDÀ

CONTACTE CERDÀ