Barxeta

Barxeta

És un municipi de la comarca de la Costanera, situat en l'extrem oriental, a 112m d'altitud, sobre la ruta natural que comunica la ciutat de Xàtiva amb la vall de la Valldigna i el mar. L'acabe municipal de Barxeta té una superfície de 28,52km2 i limita amb les següents localidades:Benigànim, Quatretonda, l'Ènova, El Genovés, Xàtiva, Llocnou d'en Fenollet, Rafelguaraf i Simat de la Valldigna. La vall de Barxeta està rodejat de monticles i llomes, que s'obrin des de l'oest a l'horta de Xàtiva i la delimiten, pel nord, la serreta de Manuel (la Barxella, 3OO m; la Penya Roja, 344 m) ; per l'est, el massís del Montdúver i el Pla de Corrals, i pel sud, la serra de Requena, prolongació de la Serra Grossa (l'alt del Vedat de Requena, 433 m; l'alt de la Malladeta, 458 m) . El rierol de Barxeta recorre la vall de llevant a ponent. Hi ha diversitat de flora i fauna mediterrània, predominant el matoll i el pi blanc. Barxeta és un mun

HISTÒRIA

Durant l'edat del bronze i l'època ibèrica, la zona va ser ocupada per petits poblats de ramaders alguns de les muntanyes del terme actual de Barxeta. Les restes que s'hi conserven es reduïxen a un poblat Iberic en Casa Perot, en el qual es trobaren ceràmiques i joies.

La majoria de les làpides i escultures de la Saetabis romana van ser llaurades en marbre de la partida de Buixcarró. Es conserva d’aquesta época un monument funerari al Barranc del Llop.

Fou alqueria musulmana dintre del terme de Xàtiva, el nom de la localitat, és indicatiu d’aquest passat islàmic.

Mes tard conquerida per Jaume I i donada a Pere Zapata, cavaller aragonés, per tal d'obtenir el títol de Senyor de Barxeta qui hagué de renunciar a totes les seues possesions en Aragó, i va acudir a Barxeta amb tota la família. Al poc de temps va aconsseguir el títol de Senyor d´Alzira i un germà seu el succeí com a Senyor de Barxeta. En 1488, el poble era propietat dels senyors de Tallada, d’ascendència italiana.

Al 1535, arran de la forçosa conversió dels musulmans en moriscs la mesquita de Barxeta va ser convertida en església.

El 1574 assoleix la independència de Xàtiva.

El 1609, les famílies morisques del poble van ser expulsades i Barxeta va ser repoblada per cristians vells procedents dels pobles comarcals i del regne veí de Mallorca. A partir d'aquells anys (1610-162O), va començar la història de la Barxeta valenciana.

El 19 de març de 1644,l'eleva a la categoria de baronia en la persona de Francesc Martínez Morcilla, a qui dóna tota la jurisdicció fins 1647.

Al segle XVlll diversos burgesos van mobilitzar grans transformacions agrícoles. La més rellevant va ser la promoguda pel Marquès de Valderas, que va manar construir una enorme bassa de 100 x 60 metres i, mitjançant un sistema de sèquies i un aqüeducte de sis arcs, va aconseguir regar una zona de camps fins a aquest moment erms.

Durant el segle XIX, van prosperar les vinyes i altres cultius de secà, en un terme on la propietat estava molt mal repartida. Van començar a perforar-se, així mateix, pous a motor, que afavoririen l'expansió del taronger sobre els antics secans, fenomen que s'ha perllongat fins als nostres dies.

A principis del segle XX, coincidint amb la plaga de la filoxera que va arrasar les vinyes, els jornalers que anaven a segar arròs a la Ribera o emigraven a les vinyes de França, van adquirir “consciència de classe', i van establir al poble les primeres organitzacions sindicals i obreres.

RECURSOS PATRIMONIALS

Fou reedificada durant la postguerra i inaugurada en 1958 prop del lloc on estava l’original, de 1733, que va ser  destruïda en la Guerra Civil pels anarquistes del poble.

Edifici d' una única planta de forma rectangular amb nau central i dos naus laterals de reduïdes dimensions. Té un campanar adossat i una capella.

Està situada en la avinguda de Jaume I, sobre l'antic camí de Xàtiva.

Existixen 3 jaciments, inclosos en l'Inventari de Jaciments Arqueològics de la Comunitat Valenciana:

CASA PEROT. La finca, propietat del senyor Eleuterio Soriano, es troba en la falda de la muntanya Requena, prop del Portitxol, cap a l'Est, hi ha un xicotet monticle on, al realitzar uns desfonaments van aparéixer moltes pedres de picapedreria i vidres, un anell d'or i altres restes. Hi havia també una sitja de mitjana grandària, formada per una excavació en terra coberta amb lloses de pedra a manera de falsa cúpula, que es va trobar buida. Altres llocs del monticle van donar restes de parets de pedra xicoteta i mitjana, i fragments de ceràmica ibèrica amb decoració de franges. Segons el parer dels prospectors, les restes pareixen d'un poblat ibèric, o iber- romà, mentres que el vidre i l'anell tenen caràcter punicoide, per la qual cosa ha de tractar-se de restes d'un atuell de pasta vítria, com la granadura de colors, prou comú en els poblats ibèrics i les seues necrópolis.

ELS TERRERS  Assentament del Bronze.

LA JUDIA Poblat enmurallat del Bronze valencià.

Hi ha una sèrie d'immobles etnològics, que donen fe de la importància de les obres hidràuliques vinculades al desenvolupament del municipi en diferents èpoques:

AQÜEDUCTE DE LA SÉQUIA DEL PUIG Es tracta d'una construcció l'objectiu de la qual és salvar el barranc de Benavent al llarg de quasi un centenar de metres i amb una caiguda notable. Està situat a mig quilòmetre a l'est de Llocnou. En relació a l'edificació destaquen uns quants arcs i un canal en superfície prou estret. Entre els materials utilitzats en la seua construcció es compta amb terra, conglomerats de pedra, ciment i rajola en la seua part central. L'estat de conservació de l'aqüeducte, actualment empleat per al reg, és regular.

AQÜEDUCTE DE BARXETA o DEL MARQUES Aqüeducte que permet que les aigües de la Séquia del Pantanet creuen el llit del riu de Barxeta. És antic, està construït en pedra i argamassa (maçoneria) en els seus pilars. La séquia o canal és més recent i està construïda de rajola. L'aqüeducte compta amb sis vans. Actualment, igual que l'aqüeducte de la séquia del Puig, s'utilitza per al reg, no obstant això, el seu estat de conservació és favorable.

AQÜEDUCTE DE LA SÉQUIA MARE DE BARXETA la seua funció  era la de que la Séquia Mare alliberara el barranc de les cases d'Escribano. L'aqüeducte no es troba en mal estat, però al estar fora d'ús van apareixent desperfectes. És de bella factura, construït amb blocs de pedra i amb ciment. Compta amb ornaments en els seus pilars i tres vans formant una arcada.

AQÜEDUCTE DEL BARRANC DE LES CASES DE L'ESCRIBANO Servia per a salvar el barranc de les Cases de l'Escribano. Actualment està fora d'ús i presenta signes evidents de deteriorament. La vegetació ha invadit la contornada de l'aqüeducte, fent quasi impossible accedir fins a ell. Està construït en pedra, rajoles i argamassa. Compta amb un va en forma d'arc de mig punt.

ASSUT DEL PANTANET Es localitza sobre el riu de Barxeta i deriva les aigües d'este pel seu marge dret mitjançant una séquia. El seu estat de conservació és bo. Es tracta d'una paret de formigó amb una xicoteta comporta en la seua part més pròxima al marge esquerre.

Cerrar

RECURSOS NATURALS

Desnivell net: 280m.
VARIANT 1 – 1.348m (35min)
DERIVACIÓ 1 – 974m (20min)
DERIVACIÓ 2 – 117m (7min)
DERIVACIÓ 3 – 148m (7min)
DERIVACIÓ 4 – 307m (15min)
DERIVACIÓ 5 – 92m (8min)

Alberga valors naturals, paisatgístics i de patrimoni cultural que justifiquen la seua declaració com a Paratge Natural Municipal.

Comprén el llit del riu al seu pas pel municipi, així com els barrancs de Benavent, el de Suc, el de la Ferrera, el barranc de l' Ametler, el de l' Ullalet, el del Raboser, el del Molinet, el de la Font de la Parra, el barranc de la Lloma Redóna, el de la Lloma d' Ordinyana, el barranc de l' Escurçonera i el barranc del Llop.

El riu de Barxeta naix en el Pla de Corrals, en la serra del Buixcarró, en el límit entre els termes de Quatretonda i Simat de la Valldigna. Després de travessar el terme de Barxeta, arriba a Xàtiva, on desemboca al riu Albaida.

Dins de l'àmbit protegit es poden diferenciar dos grans sectors:

- el propi llit del riu de Barxeta i el tram migbaix dels seus barrancs tributaris, que discorren per una zona amb topografia suau i paisatge obert.

- el tram de capçalera dels barrancs de la Font de la Parra, l' Ametler i del Suc, que comprén els contraforts nororientales de la serra de Requena, amb una topografia més accidentada.

Destaca el barranc de l'Ametler, de gran interés ambiental, sent l'únic que discorre sobre substrat calcari, amb nòduls de precipitació de calç sobre roques i elevada cobertura vegetal i alt interés ecològic i paisatgístic.

El riu de Barxeta es caracteritza per tindre un curs d'aigua permanent durant tot l'any, a l'igual que els barrancs de l' Escurçonera, de la Font de la Parra, de l' Atmeler i del Suc. L'alta qualitat del recurs hídric fa que l'estat de conservació dels ecosistemes dolçaqüícoles siga excel·lent, la qual cosa condiciona la qualitat de les comunitats vegetals que apareixen en el mateix, totes elles condicionades per la presència i proximitat a l'aigua.

El riu de Barxeta constituïx un exemple d'ecosistema ripari, en el que, junt amb la vegetació lacustre, dominada per les comunitats de canyisser-bogar (Phragmition) , jonquera (molinio-holoschoenion) , els esbarzerars (Rubo-Coriarietum myrtifoliae) i els baladrars (Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri) , estos més típics dels barrancs amb cabal estacional; destaquen les salzedes (Salicetum triandro-eleagni), que formen bosquetes de ribera, colonitzant les graves fluvials amb espècies de gran interés, com la sarja (Salix eleagnos) i el gatell (Salix atrocinerea) , algun d'ells de dimensions monumentals. Així mateix, a conseqüència de l'alt contingut en sals que presenta l'aigua, a causa del llavat dels algeps del Keuper pels que transcorre, en determinades zones podem trobar exemplars de dos espècies de tamariu (Tamarix canariensis i Tamarix africana) . Així mateix, a pesar de la intensa explotació agrícola i forestal dels marges del riu, encara queden retalls que testimonien l'esplendor dels antics boscos de ribera, concretament d'alberedes (Populetum albae) i omedes (Ulmetum minoris) . La menor pressió antròpica i la pròpia regeneració natural està permetent la recuperació d'estes formacions, evolucionant cap a una major maduresa i conservant un elevat grau de naturalitat, la qual cosa atorga a l'enclavament un gran interés.

Són nombroses les espècies de fauna que troben en el riu un lloc idoni per a desenrotllar la seua activitat vital. D'una banda, el curs d'aigua permanent permet el desenrotllament de peixos, amfibis i alguns rèptils, a més d'interessants espècies d'invertebrats.

FESTES

Se celebra a la tardor i els protagonistes son els comerços i associacions. En ella podem trobar productes gastronòmics, la artesania,  exposicions culturals , tallers i  jocs per als mes menuts...

Mescla  actes religiosos en honor als patrons: S.Antoni, el Cor de Jesús, Sants Esposoris, S.Isidre y el Crist amb actes pagans. Durant les festivitats, podem trobar : els moros i cristians, competicions esportives, processons, actuacions musicals, teatre, parcs infantils, vaquetes, i la Festa del Marrano (paelles i aigua).

Els joves son els encarregats d'organitzar-les.


GASTRONOMIA TÍPICA DE BARXETA